PRESENTACIÓ DE LLIBRE

/, Presentació de llibre/Presentació del llibre “Amar en tiempos de internet”
Carregant Esdeveniments
Aquest esdeveniment ja ha passat.
INSCRIPCIÓ

La Societat Espanyola de Psicoanàlisi (SEP) us convida a la presentació del llibre:

AMAR EN TIEMPOS DE INTERNET ¿Me am@s o me follow? de Martina Burdet.

 

Amar en tiempos de Internet amb el seu subtítol gràfic ¿Me am@s o me follow? anuncia rotundament el contingut d’un llibre nou a diversos nivells.

Com el seu títol indica, aborda una problemàtica actual, però a més, és pioner en la matèria ja que mb prou feines hi ha bibliografia sobre el tema des d’un enfocament psicològic profund. Martina Burdet aborda el tema de l’amor des de la seva àmplia experiència clínica com a psicoanalista a través del que ella anomena històries corrents, és a dir des de la perspectiva de la dificultat de l’amor avui i del canvi revolucionari que hi ha al respecte. Veritable nou ordre amorós on “l’altre del contacte s’ha tornat sense qualitat, banal substituïble, intercanviable com si d’una mercaderia d’un sol ús es tractés i on la connexió substitueix la relació”.

Burdet analitza la nova realitat de manera rigorosa i atenta no només a través de l’escolta de casos clínics en el cas per cas, sinó també amb una finestra oberta sobre certs fets socials nous.

Am@r travessat per una arrova s’ofereix com a metàfora adequada per descriure aquests temps nostres on el psiquisme i els afectes emergeixen en un determinat context social marcat per uns aparells que poden arribar a ser prolongació humana si es vol, per l’acceleració del temps, per la immediatesa dels contactes, per l’excitació sense treva, una certa pornografització de la sexualitat, formes distorsionades d’amor que es desenvolupen quan la màquina en si mateixa, els robots, esdevenen objectes d’amor. La fractura cada vegada més accentuada entre sentiments amorosos i sexe desemboca sobre el sexe dur o sobre el sexe a seques com proesa són els eixos de l’anàlisi. Des d’on amb arrencada, amb profunditat i rigor, Burdet va mostrant com de mica en mica Eros va morint en tant que, Narcís definit com a amor a si mateix, ressuscita i canta a ple pulmó.

Vivim en era del selfie, de l’ésser vist o morir i de la recerca de like com a preferència amorosa. Mentre l’altra persona de l’intercanvi amorós va deixant d’importar en tant que ésser dotat de qualitats pròpies i diferents de les d’un mateix, es dona prioritat al desig propi de mirar com un desitja, com a un el miren. Els likes han esdevingut la nova moneda amorosa en un món cada vegada més tenyit d’exhibicionisme i de voyeurisme. Els likes produeixen que un s’activi immediatament o caigui en depressió amb la mateixa velocitat com si d’un valor borsari es tractés. L’ésser humà actual vol recol·lectar likes i es burla dels mitjans per obtenir-los i per descomptat de la qualitat per sentir ¿admirat, famós, important, existir?

Emulant l’alè provinent de la Silicon Valley, avui, un ha de crear-se a sí mateix com famós i ser el seu propi heroi. Un ha d’esdevenir el creador de sí mateix a qualsevol preu: pèrdua de la intimitat, exhibició de la pròpia patologia, del que no fa tant se solia amagar. Però ara, a més, es paga molt bé per un cul en un programa de telerealitat, per la narració d’un amor sadomasoquista en detall, per l’exhibició sexual, que només necessita d’una càmera web.

És l’era de l’accés a la pornografia lliure que precisament constitueix la mort d’amor entès com a conjunt d’afecte i de sexualitat.

És l’era de la quantitat, de les grans quantitats de dades analitzades per poderosos algoritmes que ens proposen on line persones suposadament afins, absolutament substituïbles les unes a les altres.

Les noves eines al nostre abast poden, en un moment determinat, servir de self help d’acte ajuda, però obturen els duels. Ja no importa el dolor de la ruptura. Perdut un, en poden aparèixer milers a cop de clic.

Les noves eines brinden la falsa il·lusió de poder aconseguir els també nous ideals en voga: eterna joventut, eterna bellesa, exhibició de poder, felicitat a gogo i que es vegi. Se’ns proposa fins i tot el gadget, uns sofisticats robots intel·ligents amb textura propera al humà com a nous objectes del mercat amorós. Sembla que l’ideal faustià fos possible: eternitat, plaer sense treva i que es vegi.

L’autora fa una anàlisi crítica negativa, dins el marc de les relacions amoroses, de la negació del que precisament defineix l’essència de l’ésser humà, i això a través d’un mal ús d’eines d’altra banda fascinants: l’ésser mortal per definició , imperfecte és clar i fràgil des del seu naixement. No sense ironia es pregunta Burdet si cal inventar noves aplicacions per poder reaprendre a suportar la frustració, el silenci necessari per al pensament i la realitat que tot té límit i és finit.

“L’ésser humà d’avui sembla renegar de la seva condició (…) Cap psiquisme podria construir-se amb un pit a la boca dia i nit. Però es pot tenir i estar agafat del “pit internet” per excitar-se, calmar-se, no deprimir o sentir-se poderós tot el dia, o gairebé”.

La tecnologia alimenta la fantasia de poder tenir un pit a la boca continuament i no sentir fam mai. Un pit a la boca… sempre que es desitja equival precisament a la mort del desig, de la fantasia i del pensament.

En aquest context s’entén que la malenconia, les grans depressions i les addiccions floreixen i vinguin a desvetllar allò que no s’elabora, que no aconsegueix passar perquè res es pot elaborar en semblant context de ple, ple sense treva, o d’absència, de buit, la qual cosa és el mateix.

Burdet convida a pensar el nostre món. En definitiva, un llibre que mereix ser llegit pels exemples i temes de gran interès i l’absoluta actualitat que brinda. Un llibre que sense sacrificar la profunditat també es vol a l’abast de qualsevol lector desitjós d’entendre el seu món.

Martina Burdet descriu amb mestria la vessant del canvi social i el canvi del nostre món afectiu.

INSCRIPCIÓ