Per David Moreu

 

El 2014, l’Associació Psicoanalítica Internacional (API) va iniciar, a proposta del seu president Stefano Bolognini, el projecte de creació del Diccionari Enciclopèdic Interregional de Psicoanàlisi de la API (conegut per les sigles angleses IRED). Es tracta d’un treball molt ambiciós, no sols pel seu caràcter enciclopèdic i pels conceptes seleccionats, sinó també per la metodologia utilitzada. Participen entre 20 i 30 membres per a cadascuna de les tres regions psicoanalítiques: Europa, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Per a fer-se una idea aproximada del seu abast, les 15 entrades publicades fins a dia d’avui en anglès ocupen 651 pàgines. Per la seva part, la versió en espanyol té 14 entrades i 726 pàgines. Es tracta d’un projecte en curs perquè s’està traduint a set idiomes simultàniament. Tot aquest treball es publica a la web de l’API i és de lliure accés sota la llicència Creative Commons License CC-BY-NC-ND d’ús no comercial.

 

Aprofitant l’acte de presentació organitzat per la SEP pel proper 18 de novembre de 2021, hem parlat amb Stefano Bologningi (fundador i consultor de l’IRED), Eva Papiasvili (general chair de l’IRED), Arne Jemstedt (chair for Europe de l’IRED), a més dels membres de l’equip europeu Antonio Pérez Sánchez (SEP), Luis Martín Cabré (APM) i Cristina Fabiao (SPP) per a conèixer millor la història i el desenvolupament d’aquest diccionari.

 

STEFANO BOLOGNINI

Què el va portar a iniciar el projecte del Diccionari de l’API?

Després de treballar durant anys a la Junta de l’API, em vaig adonar de com cada regió havia rebut i després transformat una gran quantitat de conceptes psicoanalítics teòrics, creant diferents versions nacionals amb significats locals, altres matisos i especificitats tècniques. No obstant això, no coneixien massa bé els seus conceptes homòlegs. L’API era l’únic “lloc” on realment podia donar-se un enteniment mutu: una gran comunitat mundial que posava en contacte psicoanalistes, tradicions psicoanalítiques i mentalitats molt distants.

Considera que no hi ha suficients diccionaris de psicoanàlisis? Què fa que aquest sigui diferent?

Existeixen excel·lents diccionaris psicoanalítics, però cap d’ells és realment interregional. Són nacionals i estan fortament influenciats pels corrents locals principals. L’IRED inclou totes les produccions conceptuals del món i el seu equip col·laborador (en aquest moment, al voltant de 120 analistes de renom de tots els països) és absolutament de primera classe. A més, un altre equip de traductors proporciona a la comunitat internacional traduccions a diversos idiomes, totes elles publicades a la web de l’API i disponibles de manera gratuïta.

Com ha estat la seva experiència com a coordinador general de l’IRED des de la seva creació?

Ha estat la realització d’un somni i un gran plaer haver compartit aquesta aventura amb tants estimats col·legues. La cooperació amb els “co-chairs” regionals ha estat inoblidable també per l’intercanvi intercultural i per l’atmosfera especial d’amistat recíproca que es va crear.

Com valora l’organització de l’acte de presentació per part de la SEP?

Sorprenentment, aquesta és la primera trobada sobre l’IRED organitzada per una societat psicoanalítica europea, més enllà de les iniciatives oficials de l’EPF o l’API. És una cosa valenta. A Europa, moltes societats es resisteixen a obrir la porta a un diccionari enciclopèdic interregional que transmeti conceptes, idees i visions que van molt més allà de les tradicions teòriques locals. Per aquest motiu estic molt agraït a la SEP per haver organitzat aquest acte.

 

EVA PAPIASVILI

Anteriorment, vostè va participar en el projecte de l’IRED com a coordinadora per a Amèrica del Nord. Pot comentar-nos algun aspecte de la seva experiència en aquella funció?

En la geografia de l’API, la regió d’Amèrica del Nord actualment inclou els EUA, Canadà i el Japó. Aquesta regió tan gran és un calidoscopi molt divers de pensaments psicoanalítics i de pràctica clínica, on la tradició es troba amb la innovació. Tenint l’honor de ser la “co-chair” d’Amèrica del Nord durant els últims 8 anys, vaig viure les fases inicials d’un projecte que començava des de zero: la identificació dels conceptes més rellevants per als psicoanalistes actuals, treballar amb diversos equips d’Amèrica del Nord i supervisar la redacció i acabar 22 esborranys regionals. A més, vaig col·laborar en 10 de les 14 entrades interregionals publicades a la web de l’IRED, amb tot el que això comporta. En conjunt va ser una experiència molt valuosa.

Actualment ocupa el càrrec de “general chair” de l’IRED. Quins plans i quines expectatives té?

M’agradaria que la meva experiència servís per a diverses coses. Primer, facilitar la producció de noves entrades en la nostra “cartera de conceptes”. Ara mateix hi ha més de 10 esborranys i entrades en diferents etapes de treball regional i interregional. Segon, difondre informació precisa sobre les característiques úniques de l’IRED i la seva adaptació a la comunitat psicoanalítica global. No hi ha disponible cap altra literatura lèxica comparable que ofereixi una explicació tan completa i internacionalment representativa dels conceptes psicoanalítics més rellevants per a la psicoanàlisi contemporània i de la seva evolució fins a l’actualitat. Cobreix totes les perspectives possibles dels conceptes generals bàsics, així com dels conceptes i aportacions regionals específiques. Tercer, treballar per a implementar l’IRED en els plans d’estudi dels instituts de formació i revitalitzar el valor de la recerca psicoanalítica. Ja hi ha alguns instituts que utilitzen l’IRED amb èxit. Una de les característiques úniques d’aquest projecte és que funciona tant com a diccionari i com a enciclopèdia, convertint-se així en una valuosa eina d’aprenentatge i de formació.

Com valora l’acte organitzat per la SEP per a presentar el diccionari?

M’alegro que s’organitzi i em sento honrada de formar part d’ell. Em sembla un esdeveniment magníficament compost: la participació de psicoanalistes que han contribuït a l’IRED és una part molt important de l’acte, igual que la participació d’alguns membres del Comitè IRED. D’aquesta manera, l’acte reuneix de manera única l’experiència subjectiva amb la visió panoràmica general. També és una celebració del caràcter interregional del projecte, “humanitza” l’IRED i el converteix en un recurs amigable.

 

ARNE JEMSTEDT

Podria dir-nos en què consisteix la seva funció de “co-chair” d’una regió psicoanalítica específica de l’IRED, en aquest cas Europa?

La meva tasca consisteix a seleccionar entre 2 i 4 col·legues que estiguin interessats a escriure un esborrany sobre un concepte, per exemple, la transferència. Llavors treballaran junts d’una manera constructiva i creativa. Jo revisaré el treball, aportant comentaris i suggeriments. Aquest procés es realitza a través d’una gran quantitat de correus electrònics. L’esborrany final de la UE ha de ser molt complet, remuntant-se a l’origen del concepte (generalment Freud), el seu desenvolupament posterior a Europa i el seu ús actual, que inclou una comprensió i un ús diferent tant en la teoria com en la clínica. Com “co-chair” de la UE sóc, per dir-ho així, l’editor final de l’esborrany. Aquest text de la UE s’ajuntarà més tard amb els esborranys sobre el mateix concepte d’Amèrica del Nord i d’Amèrica Llatina a través de la col·laboració d’un analista de cada regió que hagi estat involucrat en el treball regional respectiu. L’objectiu és obtenir l’entrada interregional final. Un dels tres “co-chairs” serà el coordinador interregional de les entrades finals del diccionari. Cada entrada final, que pot tenir entre 30 i 80 pàgines, ha de ser molt completa i representar totes les visions. Com “co-chair” de la UE també he organitzat reunions per als analistes d’europeus (consultors) que participen a les conferències de l’EPF.

Com valora la seva experiència de tots aquests anys, perquè tinc entès que participa en el projecte del Diccionari de l’API des de la seva creació?

L’IRED és un projecte molt important i únic. A nivell personal ha estat molt interessant i estimulant formar part d’ell, estar en contacte amb molts col·legues europeus i també amb col·legues de les altres dues regions, a més de treballar al costat del Stefano Bolognini, l’Eva Papiasvili com “chair” del Comitè IRED i els “co-chairs” de les altres dues regions. Recordo moltes coses, sobretot les presentacions dels panells de l’IRED que hem organitzat en els congressos de l’API al llarg dels anys, l’últim en el congrés de Vancouver.

 

ANTONIO PÉREZ SÁNCHEZ

Des de quan col·labora amb l’IRED i què el va portar a participar en el projecte?

Hi participo des de la seva creació el 2014 per invitació del Stefano Bolognini, el seu principal impulsor. Feia uns quants anys que jo estava interessat a confeccionar un llistat particular de conceptes psicoanalítics a partir de la meva experiència clínica.

En quines entrades ha col·laborat i quin enfocament ha seguit?

He participat directament en la redacció de: “Enquadrament psicoanalític”, “Enactment” i “Relació d’objecte”. I després he contribuït amb alguns comentaris en altres entrades.

Com descriuria la seva experiència de col·laboració amb l’IRED?

Enriquidora. Al principi pensava que es tractava de consensuar un text unitari. Aviat vaig veure que això era impossible, donades les diferències teòriques amb altres col·legues. Així que vaig entendre que calia donar cabuda a les diferents formes de pensament psicoanalític, connectar-les quan fos possible i, quan no, posar les unes al costat de les altres. És un bon exercici de tolerància per a la convivència d’idees. Vaig entendre que la inclusivitat és una de les característiques principals de l’IRED.

Pot avançar-nos alguna idea de la seva contribució en l’acte organitzat per la SEP en el qual participarà?

A l’API li preocupa el risc de fragmentació, perquè en els congressos cada escola es reafirma en les seves idees, erigint-se en exegeta de l’obra de Freud i generant desenvolupaments divergents. Això va portar a buscar un altre terreny comú, a més de l’obra freudiana. Des de fa un parell de dècades hem pres consciència que la resposta està en la clínica. Així que va sorgir la necessitat de compartir la nostra tasca clínica, desproveïda de teoria. Aquestes experiències han permès establir ponts entre analistes de diferents orientacions, propiciant un clima que possibilita que ara sorgeixi l’IRED, una altra tasca compartida, però referida al món teòric. La meva idea és que aquestes dues eines, els grups clínics i l’IRED, són elements de contenció del moviment psicoanalític, en el sentit bionià, per a evitar les tendències d’escissió.

 

LUIS MARTÍN CABRÉ

Des de quan col·labora amb l’IRED i què el va portar a participar en el projecte?

Col·laboro des dels seus inicis. Em va semblar una idea apassionant per la possibilitat d’acarar conceptes bàsics de la teoria psicoanalítica des de la perspectiva contemporània i des de la visió de les diferents regions.

En quines entrades ha col·laborat i quin enfocament ha seguit?

He treballat en el concepte “Identificació projectiva”. Col·laborem diversos analistes amb esquemes referencials diferents. Aconseguim establir un clima i un intercanvi molt ric, i va destacar de manera especial l’aportació de Florence Guignard.

Com descriuria la seva experiència de col·laboració amb l’IRED?

Molt enriquidora i estimulant. És una experiència que recomanaria a qui aprecia l’intercanvi i el treball a diverses veus.

Pot avançar-nos alguna idea de la seva contribució en l’acte organitzat per la SEP en el qual participarà?

Aportaré algunes de les reflexions que vam abordar en la confecció del concepte “Identificació projectiva”.

 

CRISTINA FABIAO

Des de quan col·labora amb l’IRED i què la va portar a participar en el projecte?

Col·laboro des d’abril de 2019. Vaig decidir participar per diferents motius: Primer, el meu interès per conèixer les teories i conceptes psicoanalítics. Segon, la metodologia de construcció d’aquest diccionari que promou una representativitat de diversos punts de vista sobre els conceptes. Les diferents etapes de construcció de cadascuna de les entrades constitueixen un procés que m’interessa. El clima de treball que la metodologia i els “chairs” promouen per a arribar a una perspectiva del concepte que sigui àmplia pot constituir un exercici molt enriquidor. Tercer, dins de la construcció de les entrades sobre cada concepte, la cerca de la riquesa i la representació dels diferents significats que cadascun d’ells pot tenir en cada context històric o geogràfic. I quart, la meta d’una representació completa de les diferents accepcions que el concepte ha assumit o assumeix sense que cap hagi de prevaler sobre les altres està assegurada pel fet que no s’anhela una integració “obligatòria” o forçada de les diferents formes i sentits de cada concepte. Per aquest motiu s’inclouen diferents perspectives en relació a cada concepte i, a més, totes poden estar representades en el cas que una integració no sigui possible.

En quines entrades ha col·laborat i quin enfocament ha seguit?

Col·laboro en l’entrada “Sexualitat Infantil” i també vaig fer una contribució puntual en l’entrada “Conceptes de Camp”.

Com descriuria la seva experiència de col·laboració amb l’IRED?

La metodologia de treball inclou l’anàlisi i la presentació de la història i dels significats actuals dels conceptes utilitzats en la clínica i considerats rellevants a les regions on opera l’API. El treball de redacció no és exclusivament intel·lectual i cadascú aporta les seves particularitats perquè és originari d’una regió determinada. El fet que l’IRED sigui un diccionari interregional i que les entrades comptin amb perspectives provinents de les tres grans regions que integren l’API, promou un eixamplament de l’àmbit cultural, teòric i lingüístic a partir del qual s’analitza i es defineix cada concepte.

Pot avançar-nos alguna idea de la seva contribució en l’acte organitzat per la SEP en el qual participarà?

La disponibilitat d’una altra mirada sobre certs conceptes o sobre teories als autors de les quals idealitzem i que s’han tornat familiars per a nosaltres és un bon camí en qualsevol camp i crec que també és una bona forma en la psicoanàlisi. Des de la meva perspectiva, la metodologia per a la construcció de l’IRED pot portar-nos a conèixer més el treball clínic i les teories emprades per psicoanalistes de diverses regions. Tal vegada ens pot fer avançar cap a un sentit més inclusiu de les teories i “escoles” psicoanalítiques que no coneixem en profunditat i a una disponibilitat per a escoltar i conèixer els detalls que agreguen al corpus (teòric) psicoanalític. Aquesta situació pot tenir efectes interessants en el context de la formació de nous psicoanalistes.