Per Pilar Tardio

 

Amb motiu del Dia Mundial per la Prevenció del Suïcidi reflexionem sobre el suïcidi en tan que acte impactant en grau extrem. El suïcidi, pel seu caràcter irreversible, commociona fins emmudir i, des de la perplexitat, sense paraules, es converteix en tabú. Com a terapeutes-psicoanalistes és la nostra funció elaborar el complex ventall de sentiments i emocions que aquest fet provoca, tant en nosaltres mateixos com en l’entorn vincular de l’afectat. Recuperar la paraula per continuar vivint esdevé imperatiu.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) informa que 800.000 persones moren anualment per suïcidi. És la segona causa de mort entre els joves de 15 a 29 anys. Davant d’aquesta situació alarmant, tant l’Organització Mundial de la Salud com l’Associació Internacional per la Prevenció del Suïcidi (IASP), recomanen la sensibilització de la població i implementar mesures de prevenció. A Catalunya, el Departament de Salut de la Generalitat, va crear l’any 2014 el Codi de Risc de Suïcidi per la prevenció del suïcidi en els joves, adolescents i nens. Aquesta mesura implica l’activació d’un protocol d’atenció en els serveis de salud mental públics, que dona prioritat als pacients que es detecten en aquesta situació de risc.

Però què és el que fa que una persona posi fi a la seva vida? Acabar amb el sofriment?