Per Elena Fieschi Viscardi, Jordi Sala Morell i Joan Sala Coromina

 

És evident que existeix un abans i un després de la pandèmia del Covid-19 pel que fa a les interaccions socials, el funcionament de l’economia i la protecció de la salut (física i mental) de les persones. Encara que els resultats han estat en molts aspectes catastròfics, també hi ha hagut detalls que han aportat certes dosis d’esperança per al futur immediat del món. Per exemple, durant els mesos de confinament la naturalesa va tornar a prendre el protagonisme fins i tot en les grans ciutats i va quedar demostrat que existeixen alternatives reals per a fer front al canvi climàtic. Per aquest motiu, la Societat Espanyola de Psicoanàlisi ha decidit titular el seu acte inaugural,que tindrà lloc el pròxim 17 de setembre, “Emergència Climàtica: vaivé entre món intern i món extern”. Un dels ponents destacats serà Josep Lluís Pelegrí, oceanògraf, professor de recerca i director de l’Institut de Ciències de la Mar, CSIC. Hem conversat amb ell per conèixer més detalls sobre la seva apassionant carrera professional i els reptes que està afrontant la ciència per a fer front als importants canvis que tenen lloc al nostre planeta. Perquè la ciència mediambiental i la psicoanàlisi estan més relacionades del que imaginem.

 

Per començar ens agradaria que ens parlessis de què t’ha portat a estudiar el mar i els corrents oceànics.

Crec que de jove tries una carrera amb una certa inconsciència, almenys en el meu cas va ser així. Segurament m’hi vaig posar perquè em va cridar l’atenció que sabéssim tan poc de quelcom que tenim tan prop nostre, tant física com mentalment. Al llarg dels anys, a mesura que els he ana