Per Marta Areny

 

El passat 14 d’abril va tenir lloc la primera trobada DANA-SEP i Escola d’aquest 2021 en format online sota el títol “Com afecta la pandèmia a l’evolució emocional dels nens: diàleg amb l’escola“. Vam comptar amb la participació de Carolina Egea (psicopedagoga d’un EAP del Vallès Occidental), Gloria Loká (psicopedagoga i cap del servei d’orientació de l’escola Salesians de Sabadell), Cristina Saborido (psicòloga i coordinadora DOP de l’Escola Thau de Barcelona) i Montserrat Guàrdia (psicòloga clínica, psicoanalista de nens, adolescents i adults SEP-IPA i especialista en psicoteràpia EFPA/COP).

Carolina Egea va començar explicant els recursos que s’ofereixen des de la Generalitat de Catalunya i va indicar els casos de necessitat psicològica i escolar més freqüents que s’han detectat en aquesta etapa. Gloria Loká va exposar el cas d’un nen de cinc anys que, sota el paraigües del Covid, estava emmascarant una problemàtica més greu que no podia ser atesa per invisibilitat. Per la seva part, Cristina Saborido va mostrar vinyetes de diferents disturbis emocionals en nens de diverses edats, generant la reflexió de que aquests canvis i/o parèntesis en l’evolució emocional afecten el psiquisme dels infants perquè pateixen sense poder-ho expressar en paraules.

Per últim, Montserrat Guàrdia va fer una exposició sota el títol “Creixement emocional i pandèmia: Reflexions sobre possibles repercussions de les restriccions en els nostres infants”. Tal com va comentar: ”Ens plantegem la incidència que les restriccions socials, viscudes pels nostres infants com a conseqüència de la Covid-19, poden tenir en el seu desenvolupament emocional i social. Sobretot per la seva persistència en el temps. Ho abordem des de una perspectiva evolutiva psicodinàmica, tenint en compte que tot moment de creixement, en realitat de canvi, desperta angoixes i incerteses que cal que siguin contingudes per no dificultar el procés de creixement. L’entorn social actual, on l’infant està creixent, és diferent i això pot condicionar tant els seus vincles com la qualitat de les relacions afectives que tindran. L’establiment de grups bombolla, l’ús de la mascareta, l’entorn de por i, sovint, la necessitat d’elaborar dols, acompanyats de renuncies continuades, els acosta a molts moments de frustració i això requereix una contenció del seu entorn que, malgrat l’esforç, no sempre ha estat possible”.

La trobada va tenir molt bona acollida i tant les exposicions com el diàleg posterior amb els nombrosos participants va fer evident que, més enllà dels símptomes dels nens i de les estratègies pedagògiques i escolars per contenir-les, hi ha sempre la necessitat de comprendre les ansietats individuals, familiars i col·lectives que els provoquen.