El passat 18 de març de 2021 va tenir lloc una sessió científica oberta sota el títol de “La contratransferència com a única eina quan no poden haver-hi paraules” a càrrec de Glòria Callicó (doctora en psicologia, psicòloga clínica i membre de la SEP). El punt de partida era que tots els que treballem amb nens ens hem trobat alguna vegada amb algun pacient que no parla o parla molt poc, però no és tan freqüent trobar-nos amb un nen que no suporti tampoc que li parlem.

Gloria Callicó va presentar el cas clínic d’una nena de vuit anys en el qual va ser clau utilitzar el dibuix com a mitjà d’expressió en la sessió i la contratransferència com a mitjà de comprensió. A través de la contratransferència es va poder entendre que el silenci de la nena obeïa a que no suportava la diferenciació entre ella i l’altre. Durant la major part del tractament, la psicoanalista es va veure obligada a passar pràcticament imperceptible i a no poder verbalitzar el que estava entenent ja que la nena no ho suportava. A poc a poc, a través del material creatiu molt ric i expressiu, i a través de la necessitat que sorgia perquè aquest material elaborat pogués ser preservat a causa de la seva fragilitat i vulnerabilitat, es va poder entendre contratransferencialment que això era el mateix que estava passant en la relació.

La nena estava demanant un continent a la seva mida, una adaptació perfecta a les seves necessitats que havia de venir des de l’altre. Teories com l’objecte transicional i l’estat d’il·lusió i desil·lusió de Winnicott, així com el concepte de bidimesionalitat de Meltzer i Bick, van ajudar a la comprensió del cas. En la sessió es va subratllar també la importància de que cada analista trobi una distància adequada en l’espai terapèutic per a cada pacient. També es va remarcar que la comprensió del pacient, encara que no es pugui verbalitzar com en el cas d’aquesta nena, es pot transmetre a través de l’actitud de contenció del psicoanalista. Al final de la sessió el públic va intervenir amb nombroses preguntes sobre la importància de la comunicació no verbal, el diagnòstic, la intervenció amb els pares i l’evolució de la pacient.