Per Jordi Artigue

 

El 18 de febrer de 2021 es va celebrar la taula rodona titulada: “Psicoanàlisi, crisis socials i crisis grupals” on es presentava el llibre de Jorge L. Tizón: “Salut emocional en temps de crisi. Reflexions des d’una pandèmia” (2a edició). Barcelona: Herder editorial, 2020. Van participar-hi l’autor i els membres de la SEP Neri Daurella i Jordi Artigue. Va presentar i va coordinar l’acte Elena Fieschi com a membre de la comissió científica de la SEP. El tema i el llibre van generar un gran interès com ho demostra l’alta participació en aquest acte telemàtic, registrant-se fins a 280 persones abans de la seva realització i connectant-se com a audiència més de 150 persones simultàniament.

La taula rodona proposava reflexionar sobre l’actual pandèmia i les seves repercussions a través de diversos interrogants relacionats directament amb el contingut del llibre: Com entendre el que ens està succeint amb la pandèmia de la COVID19 i el que està succeint a nivell social en aquesta crisi? Com entendre els fenòmens i reaccions socials i comunitàries? Per a comprendre’ls, per a contenir-los, però també per a intervenir sobre les crisis socials, la psicoanàlisi té alguna cosa a aportar? Com podríem gestionar millor aquesta crisi (i les que vindran), tant a nivell personal com social, tant com individus com professionals i col·lectius professionals?

En primer lloc, va intervenir Jordi Artigue, que va aportar a través del contingut del llibre les seves reflexions sobre la por com a motor de la situació de crisi social en la qual ens trobem. L’aïllament social, la solitud i l’alta emocionalitat expressada en alguns col·lectius són algunes de les característiques de l’auge de l’individualisme i la pèrdua de sentiments de solidaritat grupal en una part de la societat. En la seva intervenció va assenyalar algunes repercussions per a tenir en compte en el món infantil, sobretot, el possible bloqueig emocional derivat de contextos en els quals es perd la confiança i l’esperança en la resolució de la crisi pandèmica i que afecta especialment alguns nens i nenes que veiem jugar sols a edats primerenques.

A continuació, Neri Daurella va glossar la figura de Jorge L. Tizón en relació al seu interès i dedicació social i psicològica cap als altres. Des dels primers moments de la pandèmia es va posar a treballar i va elaborar material escrit i audiovisual sobre com entendre les nostres reaccions i, dirigint-se especialment als col·lectius sanitaris d’atenció primària, sobre com elaborar les angoixes davant la pandèmia. Va destacar algunes de les propostes de l’autor del llibre per tal de gestionar el moment que vivim des de fa gairebé un any, especialment: evitar aïllar-se personalment, no col·laborar amb el sensacionalisme o catastrofisme i repensar el món cap a l’humanisme, la solidaritat grupal i l’ecologisme. Va recordar la difícil situació dels col·lectius sanitaris afectats per la pandèmia en els quals, quan no s’ha pogut practicar la solidaritat professional, s’ha recorregut o es encara recorre a l’automedicació davant els símptomes de “burn out”. En aquest sentit, ens animava a practicar, citant a Darwin, l’instint social, avui dia també anomenat “empatia” o “vincle empàtic”.

A continuació, Jorge L. Tizón va fer un repàs de les seves motivacions per a escriure el llibre com una aportació a la reflexió sobre com cuidar a les persones i als col·lectius socials en aquesta pandèmia. Des de la psicoanàlisi va aportar elements per a entendre la necessitat d’experimentar, no negar i elaborar emocions primigènies com la por, la tristesa, la vinculació i la ira. Totes elles són necessàries (com l’interès, l’alegria i el desig) per tal de poder elaborar els conflictes emocionals i cognitius propis d’una crisi social. Són imprescindibles per a acostar-nos a l’elaboració del dol, a la vivenciació i la contenció solidària de conflicte i crisi, i per evitar o disminuir la tendència institucional (i a vegades personal) a reaccions intrusives i perverses en la realitat de l’altre, del company, amic o familiar. La reflexió també va abordar el model de societat que tenim i el que necessitem, així va recordar alguns requisits necessaris com ser solidaris, empàtics i no abonar-nos a les polítiques i expressions catastrofistes i desesperançadores.

Per a finalitzar, va haver-hi un animat debat gràcies a la moderació d’Elena Fieschi, que va llegir els interrogants i suggeriments plantejats en el xat de la connexió telemàtica. Es van tractar temes com la necessitat del suport mutu, l’espiritualitat, el quefer dels polítics actuals, la desesperança d’alguns professionals sanitaris, el tractament per part dels mitjans de comunicació de les vivències de mort, i l’augment del sofriment emocional en professionals, famílies, nens i adolescents.

M’agradaria acabar aquesta ressenya amb un fragment dels versos llegits per Jorge L. Tizón a suggerència d’un assistent i que podem trobar en el seu llibre:

 

Y la gente se quedó en casa,

Y leyó los libros y escuchó, 

Y descansó y se ejercitó, 

E hizo arte y jugó, 

Y aprendió nuevas formas de ser, 

Y se detuvo.

……….

Y cuando el peligro terminó, 

Y la gente se encontró de nuevo, 

Lloraron por los muertos, 

Y tomaron nuevas decisiones, 

Y soñaron nuevas visiones, 

Y crearon nuevas formas de vida, 

Y sanaron la tierra completamente, 

Tal y como ellos fueron curados.

(Kitty O’Meara)