Per Marta Areny

 

 

En l’actual context social i cultural, veiem com l’expressió de la sexualitat mostra l’heterogènia naturalesa de l’individu. Les persones heterosexuals, homosexuals, transvestits, transsexuals, transgènere i altres formes de sentir i expressar la sexualitat no troben cabuda dins la dualitat masculí/femení, home/dona, i demanen ser reconeguts dins la normalitat i no dins la psicopatologia, com ha passat fins no fa gaires anys.

Aquesta convivència de diverses maneres de viure la sexualitat porta a plantejar-se la confrontació binaria versus pluralitat, no només en les normes i les mirades socials, sinó també a cada individu en el seu propi psiquisme. Per descomptat, també empeny a la psicoanàlisi que, des de diferents posicions, es veu immersa en rics debats antagònics i que, de ben segur, van aportant molta més comprensió del que representa i del que significa la sexualitat en l’individu.

Si fem una ullada a l’evolució d’aquest tema, veiem que des de Freud i la teoria de les pulsions, ara fa més de 100 anys, la comprensió de la sexualitat segueix incompleta. Alguns psicoanalistes van continuar amb la teoria pulsional, però n’hi va haver alguns, sobretot anglesos i nord-americans, que van trobar una millor explicació en la teoria d’objecte. Mentre que d’altres van trobar-la en una explicació que conjugava  les dues posicions anteriors o en la més recent teoria intersubjectivista.

Freud va dir que per entendre la sexualitat humana s’havia de pensar més enllà de la biologia. Va dir de que la sexualitat infantil és polimorfa, intrínseca en tot ser humà i que així perdura tota la vida. També va parlar de les pulsions, que sempre eren parcials i que aspiraven a una satisfacció que no s’arriba a trobar. És a dir, el camí per entrar a analitzar en més profunditat la diversitat sexual estava ja obert des de l’inici. Encara que Freud no va parlar de gènere, si que va afirmar que la bisexualitat influïa tant en la identitat sexual com en l’elecció d’objecte, i va remarcar que la fluïdesa pròpia de la bisexualitat és el distintiu dels processos identificatius.

Stoller (1968) va ser el primer que va introduir el concepte de gènere dins la psicoanàlisi i va proposar la distinció entre identitat de sexe (pels trets fisiològics) i identitat de gènere (per a la construcció social basada en les diferències sexuals). Des d’aleshores hi ha hagut posicions contraposades sobre la conveniència o no de tenir en compte el gènere per comprendre intrapsíquicament l’individu.

Així, parlem de diferència sexual quan ens referim a l’anatomia (masculí/femení) i de diversitat sexual quan ens referim a la vivència subjectiva de la sexualitat que expressa, de diferents maneres, les identificacions inconscients, juntament amb les pulsions sexuals. Com hem dit, té a veure amb els condicionants socials i culturals, i aquests (sobretot en el món occidental) estan travessats per les teories de gènere, en les que J. Butler (anys 80) hi destaca com la més reconeguda pensadora. Ella, que va utilitzar la teoria psicoanalítica per les seves reflexions, afirma que entendre la humanitat dividida entre homes i dones no és natural. Segons ella, no hi ha un cos biològic i entén el gènere com una categoria en continua remodelació. Durant molts anys, el seu pensament no es va tenir en compte dins el cos psicoanalític, ja que el psicoanalista aborda la sexualitat només en la seva vessant psicosexual. Últimament, un diàleg més obert tant amb ella com amb altres disciplines, està donant la idea d’un cert canvi en la pròpia subjectivitat de l’analista i de bona part de la institució psicoanalítica.

D’aquesta diversitat sexual en sorgiran d’altres que requeriran també la nostra atenció i tenen a veure amb els nous vincles relacionals que s’estan establint: diversitat en l’aparellament (parelles hetero, homo, trans i variacions de gènere), en les formacions familiars (els progenitors no són necessàriament els pares biològics o les famílies són construïdes de maneres diferents) i en les diferents formes d’exercir la paternitat. Es tracta de nous vincles i de noves funcions que ens porten a qüestionar-nos el paper de les identificacions sexuals fora del triangle edípic.

El psicoanalista treballa per mantenir la neutralitat que li permeti l’escolta i la reflexió. Alhora, permet que l’analitzat pugui endinsar-se en el seu món intern, sense estar sotmès a les influències ambientals, i pugui distingir la diversitat sexual del que podrien ser defenses per evitar entrar en àrees més conflictives del seu psiquisme.