Per Ester Palerm

 

Harriet Wolfe serà la segona dona presidenta de l’Associació Psicoanalítica Internacional (API) a partir del 2021. És psiquiatre, psicoanalista i docent a la Universitat de Califòrnia a San Francisco. També ha ocupat diversos càrrecs a l’Associació Psicoanalítica Americana, entre els quals destaca la seva presidència. Així mateix, ha estat presidenta del Centre de Psicoanàlisi de San Francisco i desenvolupa la seva activitat docent en importants institucions psicoanalítiques. És autora de diversos capítols de llibres i ha estat guardonada pel seu treball.

 

 

 

 

La API es va crear el 1910 i fins al 2017 no va tenir una presidenta. El proper any tu seràs la segona dona que ocuparà aquest càrrec. Què opines d’aquest canvi i per què creus que ha estat possible?

Crec que el fet que l’API considerés i, en última instància, triés un equip femení ha estat possible perquè els membres estaven oberts al contingut de la nostra plataforma i també a l’esperit amb el qual buscàvem l’elecció. En dir això no vull minimitzar l’excel·lent plataforma i la campanya dels nostres oponents. Crec que va ser el nostre èmfasi en la importància que l’API reconegués el valor de la psicoanàlisi per al món en general el que va atreure als membres. Ja estàvem immersos en una època molt convulsa, i això que va ser abans de la pandèmia. Vaig decidir postular-me a la presidència després de la reunió de l’EPF de 2018 a Polònia, quan es va aprovar una llei que il·legalitzava parlar de la participació de Polònia en l’Holocaust. Posteriorment, aquesta llei va ser derogada. Però en aquell moment va estimular un gran nombre de converses sobre l’estat del món, el creixent nombre de líders nacionalistes i un sentiment general de preocupació pel futur dels governs democràtics. Com a ciutadana dels Estats Units, vaig sentir que en aquell moment era obvi que els “fets falsos” podrien convertir-se en la norma. Els col·legues es preguntaven en veu alta: “Què poden fer els psicoanalistes?”. Jo vaig pensar que l’API representava una font inusual d’experiència, amb uns analistes que podien explicar d’una manera clara i en un llenguatge quotidià l’estat del món, a més dels riscos i l’impacte de les polítiques inhumanes. Adriana Prengler i jo vam fer de “IPA en el món” la nostra guia i, al mateix temps, vam reconèixer la importància d’una formació psicoanalítica rigorosa que prepari als futurs analistes per a pensar profundament sobre els complexos processos intrapsíquics i grupals.

 

Creus que la igualtat de gènere està millorant?

És probable que l’elecció de l’Adriana i meva sigui l’evidència d’una millora en la igualtat de gènere dins de l’API. Virginia Ungar va trencar el gel com la primera dona presidenta des de la fundació de l’Associació. El fet que nosaltres fóssim triades com un equip femení reflecteix que els membres estan oberts a la nostra proposta. No obstant això, encara queda un llarg camí per recórrer amb el públic en general. Les dades sobre la promoció professional, els nivells salarials, el respecte sociopolític i fins i tot la seguretat de les dones no són encoratjadores. El sexisme i el racisme afecten més a les dones que als homes. A Mèxic, el feminicidi continua sent un problema important. Als EUA s’han iniciat converses sobre la necessitat de garantir que no es passi per alt l’avanç acadèmic de les dones després de la pandèmia. Per exemple, en la mesura en què les dones han necessitat dedicar temps a l’educació dels seus fills a la llar, la seva productivitat acadèmica o corporativa ha disminuït. Un informe del 2018 del Fòrum Econòmic Mundial assenyala l’estancament en el progrés cap a la igualtat de gènere en el sector laboral. Seria interessant saber quin efecte ha tingut el Covid-19, encara que aquestes estadístiques encara no estan disponibles. Sorprenentment, l’informe diu: “Al ritme actual de canvi, les dades suggereixen que es necessitaran 108 anys per tancar la bretxa general de gènere i 202 anys per aconseguir la paritat en el lloc de treball”.

 

Quin és el percentatge de dones dins de la API en l’actualitat?

Dins de l’API, el 60% dels membres analistes actuals són dones. Les nostres dades sobre candidats no són tan complertes, però el recompte de gènere conegut (81%) indica que el 71% dels analistes en formació són dones. Les dades que no tenim a mà són els percentatges de dones en llocs de lideratge en educació, en comitès de l’API, en recerca i en activitats de divulgació. Les teves preguntes m’inspiren per a assegurar-nos que aprenguem més coses sobre com ho estem fent amb el suport de les dones en tots els nivells de l’API i dins de la psicoanàlisi.

 

En quins aspectes creus que pot contribuir l’API per millorar la igualtat de gènere en la societat?

L’API ofereix un nombre infinit d’oportunitats a través d’explicacions del comportament humà per contribuir a la consciència de la desigualtat de gènere en la societat i la seva millora. Immediatament penso en el que l’Associació ja està fent i espero generar més intervencions socials reeixides i analíticament informades. Les activitats que esmentaré formen part d’una llista incompleta. Vull conèixer millor el que els membres de l’API ja estan fent per tal d’abordar la igualtat de gènere. COWAP ha fet molt a l’hora d’explorar les dinàmiques i identitats de gènere. També educa als professionals de la salut mental i al públic en general a través de conferències i de la seva excel·lent serie “Psicoanàlisi i dones”. Llibres com “Changing Notions of the Feminine: Confronting Psychoanalysts’ Prejudices” (ed. Margarita Cereijido) and “The Courage to Fight Violence Against Women: Psychoanalytic and Multidisciplinary Perspectives” (eds. Paula Ellman and Nancy Goodman) reflecteixen els nostres propis prejudicis i el benefici de treballar en col·laboració amb altres disciplines. El treball del COWAP reflecteix la capacitat de la professió per generar un impacte positiu tant clínica com socialment.

 

Com pot la psicoanàlisi estar més en contacte amb la societat?

Els analistes estan ben preparats per parlar amb el públic sobre els prejudicis de gènere, les transferències maternes inconscients, la misogínia, el patriarcat i altres temes relacionats amb el gènere. Però el més difícil per a molts d’ells és parlar amb el públic en un llenguatge quotidià. L’API pot proporcionar als membres mòduls d’ensenyament sobre com comunicar idees psicoanalítiques complexes. Un model per aquest tipus de comunicació seria el vídeo de la Societat Italiana sobre “Freud’s Bar”. El web del Comitè de l’API ha utilitzat amb èxit webinars per educar als membres, als treballadors de la salut mental i al públic en general sobre temes relacionats amb el Covid-19. Es podrien fer webinars similars sobre igualtat de gènere i qüestions relacionades. Harvey Schwartz i el seu comitè han produït entrevistes en format podcast de membres actius en tota mena de comunitats i àrees professionals relacionades. De nou, aquest és un model basat en psicoanalistes que ofereixen un contingut comprensible i inspirador per als membres i, potencialment, també per al públic en general. Finalment, però no menys important, les dones que formen part de l’API poden orientar o educar a qualsevol que estigui disposat a entendre el valor de la psicoanàlisi per a comprendre l’impacte de les tendències violentes i deshumanitzants que estan creixent en el context d’una tempesta perfecta de desafiaments mèdics, sociopolítics, econòmics i climàtics.

 

Quins prejudicis continuen obstaculitzant la igualtat?

Específicament per a aquest tema, els membres de l’API poden destacar el fet que la intersecció de gènere amb la raça, l’ètnia, l’estatus socioeconòmic, l’orientació sexual, l’expressió religiosa i la discapacitat ha demostrat ser poderosament discriminatòria, per exemple, entre les dones en la ciència psicològica. (Gruber, J. et al. (2020). El futur de les dones en la ciència psicològica. “Perspectives sobre la ciència psicològica”: 1-34. Doi: 10.1177 / 1745691620952789). La intersecció de gènere amb identitats marginades dóna com a resultat una opressió major que la que han experimentat la majoria de les psicoanalistes. Quan incloem a més dones de color per a la formació psicoanalítica, hem d’estar obertes a aprendre la veritat de la seva experiència de vida i la veritat de qualsevol prejudici que puguem portar dins nostre si volem acollir-les dins la llar dins de la psicoanàlisi.