Per Antònia Grimalt

La setmana del 21 al 25 de setembre, la psicoanalista de la SEP Antònia Grimalt va presentar el treball “Observing, containing, transforming: Some thoughts about interpretation in child analysis” al Han Groen Prakken Psychoanalytic Institute for Eastern Europe de Montenegro. El treball es centra en els nivells primitius de construcció de l’experiència i es basa en la formulació de la relació continent/contingut com a unitat relacional bàsica per la transformació i les repercussions tècniques que representa en el treball d’interpretació en anàlisi de nens.

La naturalesa i interpretació en anàlisi de nens i l’explicació de la seva funció facilitadora del desenvolupament han estat temes de discussió en tots els àmbits psicoanalítics. Anna Freud (1965) va observar que un aspecte significatiu de la funció interpretativa en els nens petits era la verbalització d’experiències fins aleshores no verbalitzades. No es tractava tant de portar a la consciencia el material reprimit per mitjà de la interpretació, sinó de formular en paraules el material preverbal que mai abans havia format part del Jo organitzat i així portar-lo a l’àmbit del Jo. D’aquesta manera, va ser ella qui va introduir la idea d’una perspectiva addicional a l’aspecte mutatiu de la interpretació en l’anàlisi de nens.

L’experiència emocional es troba en el nucli de desenvolupament amb els respectius components instintius concebuts en Bion com tropismes cap a l’objecte, que evolucionen cap al desenvolupament de vincles emocionals. En els nivells primitius de construcció de l’experiència es destaca la dialèctica entre sentir i pensar emocions o alliberar-se’n, evacuant l’experiència emocional. L’àrea d’indiferenciació primitiva planteja la necessitat de contenir emocions per a transformar-les i processar-les mentalment.

Aquests aspectes no verbals presimbòlics, en general considerats fora de l’àmbit de l’experiència psíquica, formen part del concepte de sistema Protomental (Bion) com un àmbit on entitats mentals i físiques no estan diferenciades i, per tant, l’expressió emocional és indiferenciada. D’aquí parteixen els  processos subsimbòlics d’interacció primària i les experiències presimbòliques i protocontenidores.

Des d’aquesta perspectiva el significat no representa quelcom reprimit a descobrir, sinó que apunta a un procés de co-construcció amb el pacient. La interacció en anàlisis es concep aleshores com un procés oníric conjunt. La interpretació abandona el seu paper clàssic relatiu a la traducció del significat reprimit i esdevé una eina per a construir un continent mental i una funció transformativa.

A causa de la pandèmia, totes les activitats que es van organitzar aquella setmana en el Han Groen Prakken Psychoanalytic Institute for Eastern Europe es van realitzar per Zoom. Malgrat les pobres expectatives que els organitzadors tenien en aquest sistema telemàtic obligatori, es va produir una creativa i fructífera participació de candidats i analistes.