Per Antònia Grimalt

En les transformacions que tenen lloc dins la cultura actual hi trobem patologies que cauen per fora de l’espectre neuròtic i requereixen la comprensió d’un funcionament mental que es remunta a fallides en els inicis de la constitució del self: situacions clíniques o sectors de la personalitat sense consciència d’emocions i amb manca de connexió entre sensació, emoció i idea que contribueixen a les dificultats de representació.

La funció emocional receptiva inconscient té la seva base en la qualitat de les primeres relacions per a construir i atribuir “significat“ a l’experiència emocional. Quan hi han dificultats en un o ambdós membres del binomi mare-bebè, romanen àrees escindides de funcionament de tipus presimbòlic-sensorial. Aquest funcionament adopta una fenomenologia diferent com a conseqüència de la fragilitat dramàtica dels processos integradors que constitueixen la base del self.

Aquests casos suposen un repte particular en el treball del terapeuta per desenvolupar capacitat simbòlica perquè plantegen dificultats per copsar a través de la reverie detalls mínims de l’experiència del pacient. Les estratègies de supervivència o els intents desesperats per mantenir un equilibri han de diferenciar-se de la pulsió destructiva. L’atac o el rebuig a internalitzar pot ser degut al pànic al col·lapse d’un equilibri vital per a tractar una realitat externa incomprensible, juntament amb fragments d’experiència i un munt de sensacions internes sense integrar, bé protegint-se d’una catàstrofe psíquica temuda quan hom s’enfronta a tot canvi en connexió amb l’experiència emocional.

Ment embrionària

La nostra ment neix “envoltada pel ritme“ del cor i el soroll dels intestins de la mare, de la marxa i de la parla, i del rumor constant de la circulació per els vasos sanguinis. Les experiències auditives estableixen el vincle primari entre “l’estat concret de l’experiència somàtica” i “l’activitat mental abstracta vinculada a  imatges visuals”. Després de néixer, aquests “objectes sonors” (Maiello) preparen el camí per a la interacció amb la mare i establiran un ritme de base segur.

Per tant, les primeres funcions del fetus parteixen d’experiències emocionals primàries que tenen lloc entremig de diverses sensacions: tàctils, olfactives, cinètiques, viscerals i, ben aviat, acústiques de sorolls i sons. Tots aquests signes sensorials adquireixen un valor semàntic que depèn de factors elementals com la freqüència, les variacions tonals, les oscil·lacions rítmiques,  les explosions i els silencis. La riquesa expressiva de tots aquests signes i símbols de llenguatge visceral, sensorial i emocional permet entendre i establir contacte amb el nen autista o amb àrees prenatals de la personalitat.

Reverie

Al començament de la vida, el cos és una de les fonts de terror: gana, flatulències, mal de panxa, ansietat etc. La reverie implica la capacitat de la mare d’acollir i rebre la comunicació de les necessitats del bebè. El terme emfatitza la qualitat onírica d’aquesta funció. La mare que cuida el seu bebè necessita “somiar-lo”. Implica una “qualitat empàtica especial”, la possibilitat de representar estats i situacions emocionals oberts a la comunicació i transformació emocional. Aquest tipus de vincle també crea les condicions per a que el nen internalitzi aquesta funció, oferint la receptivitat i capacitat desintoxicant de la seva ment. Allò que per l’infant és una ansietat que pot esdevenir un “terror sense nom” és contingut i transformat a través de la reverie: un contingut que aleshores l’infant pot assimilar i que després s’estén a altres relacions, com la relació amb sí mateix o la relació del terapeuta amb els seus pacients.

Per tant, reverie és un estat, una funció i un efecte: un aspecte de la funció (α) materna que, a un nivell primari, incorpora, metabolitza i desintoxica les sensacions primitives no processades del bebè (elements beta) i permet l’evolució dels nivells proto-sensorials i proto-emocions. Una matriu primitiva de significat que facilita el progrés dels elements onírics cap a somiar, pensar i sentir. També contribueix a la diferenciació entre realitat material i realitat psíquica en la mesura que processa elements senso-emocionals primaris cap a un sentir i pensar integrat emocionalment.

Comentaris

Els pacients neuròtics amb nuclis autístics (Tustin, 1986) poden considerar-se com un cas dels tipus de  funcionament que hem comentat abans. Aquests pacients senten terror al contacte i a la intimitat. Aprenen intel·lectualment com haurien de ser les relacions i imiten allò que seria un contacte entre dos individus, però sense experimentar l’emoció corresponent. És el que sovint presenten com “patologia del buit”: persones exitoses professionalment, però analfabetes emocionals en les seves relacions.

A nivell de la tècnica hem aprés el valor significatiu dels elements paraverbals i extraverbals per tal d’aprofundir en aquests primers estadis de relació i vida intrapsíquica. Hem aprés a valorar amb més cura els elements del llenguatge prosòdic, apart del contingut lèxic i l’estil verbal. És a través dels elements musicals: ritme, to, cadència, silencis, etc. que contactem amb les emocions més primitives dels nostres pacients. Allò que la paraula no pot dir, disfressar o reprimir se’ns ofereix de forma més directa a través d’aquests elements que envolten el lèxic.

L’art del psicoanalista consistiria a complementar la seva intuïció entrenada psicoanalíticament per a fer-se ressò d’aquests nivells senso-emocionals primitius amb l’objectiu de transformar les idees embrionàries que habiten en el pensament preconceptual. Ritmes, formes i colors són comunicacions que usen elements molt primaris de la nostra psique. El bebè, ja des del primer trimestre de vida, és capaç de tenir representacions abstractes de formes, intensitats, modes temporals, ritmes, variacions d’intensitat i qualitats sonores de dissolució, ja siguin fugaces o explosives. Més endavant serà capaç de tenir una percepció fisiognomònica i els afectes seran més específics: tristesa, ràbia i alegria.

Aquest article és un resum d’un treball presentat a la Societat Psicoanalítica de Sofia amb el títol “The protomental. Embryonic mind: “The origins of thinking and its relationship with the maternal function” que es publicarà a Sofía en un llibre amb el títol de “Contemporary Kleinians” (en búlgar).