El passat 15 d’octubre, Assumpció Luengo (membre titular de la SEP) va presentar la sessió científica corresponent als tercers dijous de cada mes. En aquesta ocasió, a causa de l’emergència sanitària en la que ens trobem, la sessió es va realitzar online.

El títol del seu treball “El que la fòbia amaga” pretén comunicar que, més enllà de cada fòbia, ens trobem amb els aspectes psicòtics de la personalitat del pacient, constituint-se la fòbia com un mecanisme protector davant la possible emergència d’aquests nuclis psicòtics. A més, a conseqüència d’aquests nuclis psicòtics, el procés evolutiu pot quedar seriosament compromès.

El treball està estructurat en dues parts i parteix de la clínica per a anar cap a la teoria. La il·lustració clínica mostra la història i el procés de tractament d’una pacient severament afectada d’agorafòbia i, puntualment, també de claustrofòbia. Després de dos anys i mig d’estar de baixa laboral, la pacient va poder tornar a treballar, encara que mantenint un equilibri psíquic precari. La part teòrica s’ha centrat, fonamentalment, en la funció del mecanisme de dissociació i el rol de les fantasies de fusió en les fòbies en general i, particularment, en la dimensió claustro-agorafòbica.

A manera de conclusió, es va comentar que tant la claustrofòbia com l’agorafòbia són dues entitats que mostren de manera dramàtica una dissociació perfecta en els pacients que sofreixen alguna d’elles i com el símptoma (la fòbia) s’estructura per a evitar el fracàs d’aquesta dissociació, per a assegurar-la i recrear-la si fos necessari. En referència a les fantasies de fusió, el pacient mira d’eludir la frustració que introdueix el principi de realitat, el qual proclama que la fusió és una mera ficció, un anhel impossible, pretenent sostenir la permanència de l’objecte primordial.

No podem eludir les dificultats que comporta fer una presentació a través d’una pantalla, molt més si el treball conté material clínic per les evidents qüestions de confidencialitat. Tot i així, l’esdeveniment va discórrer fluidament i els assistents es van animar a fer preguntes sobre alguns conceptes nous que l’autora havia proposat en el seu treball. Per exemple, tipus d’ansietats que intervenen en la claustro-agorafòbia, “ser umbilical”, etc.