El passat divendres 18 de setembre de 2020 es va celebrar l’acte inaugural de la SEP centrat en el tema “Immigració i psicoanàlisi”, amb la participació d’en Joseba Achotegui (professor, psiquiatre i coordinador del SAPPIR – Fundació Sant Pere Claver) i  de la Begonya Vázquez (psicòloga clínica, psicoterapeuta de la ACPP i de la SEP, membre de l’Equip d’Atenció al Menor de la Fundació Sant Pere Claver).

Ester Palerm

L’acte d’enguany, tal com va comentar la secretària científica de la SEP, Silvia García de la Vega, va tenir lloc mitjançant la plataforma Zoom a causa de la situació actual de pandèmia. El tema de la immigració ens genera a tots la responsabilitat de l’acollida en el procés migratori. Però també obre la pregunta sobre com es pot acollir “allò” diferent i nou, tal com va observar la presidenta de la SEP, Ester Palerm, en el seu discurs d’obertura de la trobada.

 

La primera intervenció, per part d’en Joseba Achotegui, es va centrar en il·lustrar el concepte de dol migratori, un element central del procés de migració. Es tracta d’un dol parcial que no està relacionat a una pèrdua definitiva de l’objecte, sinó a una separació tempo-espacial i, per aquest motiu, és crònic i recurrent. La vulnerabilitat del subjecte per una banda i la presència d’estressors diversos per l’altra, són dos elements clau per la seva evolució. Aquest dol pot evolucionar cap a una difícil però possible elaboració o, en casos extrems, desembocar en una forma més patològica, que el ponent denomina Síndrome d’Ulisses. Diferents factors, com la soledat extrema, la manca d’oportunitats i l’experiència de viatges migratoris aterradors, constitueixen elements de vulnerabilitat pel desenvolupament d’aquest quadre patològic.

Joseba Achotegui

Davant del dol migratori existeix el risc de no intervenció per part del sistema sociosanitari del país d’acollida, però també hi ha el risc de “psiquiatritzar” un procés que només esdevé patològic en casos extrems. Davant d’això, és imprescindible dur a terme una avaluació eficient del quadre clínic. El doctor Achotegui va il·lustrar el test del Kayak, un sistema que permet avaluar gràficament el tipus de funcionament de la persona a estudi segons el nivell d’activitat-energia i l’actitud més aviat de cerca o de seguretat. Una avaluació correcta i curosa és la base per poder dibuixar estratègies d’intervenció adequades.

 

La segona ponència, per part de Begonya Vázquez, va presentar unes reflexions a partir del treball realitzat en l’assistència a menors transgressors atesos per l’Equip d’Atenció al Menor de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver. Menors que, llençant-se a l’aventura migratòria, aterren en un panorama on la manca de “govern” (tant dels pares com de les institucions) pot encallar el procés de diferenciació i de separació típiques de l’adolescent. Amb nois i noies que troben en l’acció una forma de redefinir la pròpia identitat és difícil poder recuperar l’experiència d’un vincle on l’altre és sentit com a segur i fiable. L’aproximació i la comprensió d’aquestes actuacions i dels mecanismes de defensa darrere de les conductes delictives són el camí per poder proposar una comprensió que alleugi el sofriment. La ponent va reflexionar sobre les eines que el psicoanàlisi pot proporcionar al terapeuta que s’aproxima a una clínica tan dura, posant en evidència el paper de la seva experiència analítica personal com a clau per permetre l’atenció a un dolor tan intens i greu sense quedar-ne excessivament ferits i afectats.

Begonya Vázquez

La segona part de la ponència va explorar aquelles característiques intrapsíquiques que permeten enfrontar-se a situacions com una migració, però que també poden representar elements que dificulten una progressió exitosa cap a la vida adulta i la integració en el país d’acollida. L’adolescent migrant, enfrontat a situacions massa frustrants com la por, la mort i la desqualificació, pot desenvolupar fantasies compensatòries, amb prevalença d’elements narcisistes que dificulten la construcció d’una identitat adulta sana i afecten també a la capacitat de saber reconèixer la qualitat de l’ajuda que reben. Detectar aquests elements i els moviments progressius i regressius dels adolescents pot permetre al terapeuta entendre’ls i aproximar-s’hi, ajudant-los en la seva arribada a un país nou i també per fer la migració cap a la vida adulta.

L’acte inaugural va despertar molt d’interès, explorant un tema complex i de gran actualitat. Al mateix temps, va posar en evidència l’específica aportació del psicoanàlisi en la comprensió i el treball clínic en aquest àmbit. El nombrós públic que va presenciar l’acte de manera virtual va participar amb diversos comentaris i preguntes que van ser contestades en el debat que va seguir a les ponències.

 

Paola Rossi