Per Eileen Wieland

La investigació psicoanalítica dels processos psíquics inconscients en l’organització social ens permet comprendre les dinàmiques que sorgeixen davant el fenomen migratori. Desenvoluparé aquest article breu a partir de dos autors que han aportat conceptes fonamentals que, al meu entendre, ens ofereixen alguns indicis per abordar la complexitat d’aquest fet en aquests últims anys. D’una banda, Klein ens proveeix amb la seva important contribució de la descripció del funcionament mental: la posició esquizoparanoide i depressiva. D’altra banda, Bion amb el concepte de contingut i continent.

L’arribada de migrants a una comunitat és percebuda com una amenaça, alimentant ansietats paranoides. Aquesta reacció natural i primitiva del nostre funcionament psíquic és utilitzada i manipulada per interessos polítics i econòmics. La realitat actual ens mostra un espectre ampli d’exemples d’aquests usos. Els mitjans de comunicació ens envaeixen tant amb imatges de pasteres plenes de persones o bé de gent que busca arribar a Europa saltant tanques impossibles. L’immigrant és, per tant, demonitzat i es converteix en un blanc excel·lent per a la seva manipulació amb interessos vicaris.

En conseqüència, la societat és dividida en “ells” i “nosaltres”, facilitant la projecció en “ells” de tots els fracassos que “nosaltres” no pot fer-se càrrec. Mantenint-los en centres amuntegats, en campaments precaris i al llimbs judicials facilita per a “nosaltres” la negació de realitats insuportables que ens permet continuar vivint anestesiats. Aquesta reacció grupal és l’expressió d’un funcionament primitiu de defensar-nos de l’amenaça del “altre”. Una estratègia inconscient que impedeix una percepció realista dels reptes socials actuals.

La nostra aportació com a psicoanalistes consisteix en identificar les pulsions primitives que, inevitablement, es mobilitzen davant el repte de la migració i contribuir a apaivagar-les

Com pot la comunitat tractar les diferències? Basant-me en l’aportació de Bion, es poden identificar les següents modalitats:

1.- El grup pot excloure als nouvinguts perquè es perceben com una amenaça que ve a usurpar l’estatus de societat del benestar. Aquest és un argument fàcil i repetit en les campanyes electorals de líders destructius.

2.- El grup que rep pot sucumbir al nouvingut. El continent és destruït pel contingut. La colonització és un bon exemple de la destrucció i de la massacre de les cultures indígenes.

3.- El grup que acull pot acceptar als nouvinguts, minimitzant la seva identitat de tal manera que la diferència quedi anul·lada. El continent sufoca el contingut. Per exemple, quan els governs tracten de controlar l’expressió cultural pròpia dels diferents col·lectius (entre altres coses, l’ús de hijab).

4.- El grup receptor pot tolerar el desafiament i la conseqüència que suposa: ser transformat. Aquí, continent i contingut tenen una relació simbiòtica que pot derivar en creixement i desenvolupament mutu. Aquesta pot ser una perspectiva idealista que potser poques vegades pot aconseguir-se, però que em sembla que serà el desafiament de la futura societat.

En tant que humans que vivim en comunitat, la nostra aportació com a psicoanalistes consisteix en identificar les pulsions primitives que, inevitablement, es mobilitzen davant el repte de la migració i contribuir a apaivagar-les darrere d’una integració que sempre serà més creativa que viure amb una amenaça. Quan predominen aquestes pulsions primitives, la capacitat d’integrar, pensar i reflexionar (també pròpies de l’ésser humà) es perden i el grup es veu encaminat, inevitablement, a solucions que obstaculitzen la creació de societats heterogènies amb diferents identitats i amb el conseqüent enriquiment mutu.

 

* Versió resumida i actualitzada del treball presentat en les Jornades de Psychoanalysis and Politics: “Migration, Exile, Poliphonic Spaces” realitzades a Barcelona el març 2015.