El passat 21 de maig de 2020 va tenir lloc la primera sessió científica de la SEP després de l’estat d’alarma, sota el títol de “Gestant un diàleg amb les neurociències i la psicoanàlisi en relació a l’embaràs i la maternitat”. L’interès per la neurociència està en auge dins de la psicoanàlisi actual. El treball que Erika Barba, Francesca Spanó i Llúcia Viloca van presentar va tenir una gran acollida en l’últim congrés de l’Associació Psicoanalítica Internacional celebrat a Londres el 2019. La Dra. Erika Barba ha publicat sobre aquest tema a revistes com Nature Neuroscience, Human Brain Mapping i Psychoneuroendocrinology, entre altres.

Observar els correlats que s’estableixen entre els canvis en l’estructura cerebral de la mare i les seves possibilitats de sintonitzar i connectar amb el seu bebè és un camp que obre multitud de connexions entre el pensament psicoanalític i les neurociències. Durant anys, els analistes han descrit la necessitat bàsica d’establir una vinculació mare/bebè que generi enllaços per a poder continuar el desenvolupament del bebè. S’ha parlat de que pot ser traumàtic i lesiu no trobar un contenidor i acollidor adult que pugui pensar i sintonitzar profundament amb el bebè.

Amb les actuals troballes que ens brinden les noves tecnologies (mitjançant recopilació de dades a través de la neuroimatge) es pot observar material físic que, amb anterioritat, no era possible. Observar els canvis que tenen lloc en el cervell de la mare embarassada ens ajuda a entendre el profund ancoratge que tenen tots aquests processos. Durant l’embaràs i el postpart, es generen uns canvis en l’arquitectura cerebral de la mare que perduren durant anys.

Al llarg de la presentació, la Dra. Erika Barba va anar exposant les troballes neurològiques, que van resultar fascinants i complexes al mateix temps per a transmetre-les en aquesta breu ressenya. Així mateix, la Sra. Francesca Spanó ens va apropar el pensament de grans analistes de la història que han narrat les seves idees sobre aquest procés de vinculació mare/bebè, fruit de les observacions que realitzaven. Una de les cites va ser de Bion el 1992, on ens diu: “Així com és necessari un pit o el seu equivalent per a nodrir la vida del bebè, també és necessari que existeixi un equivalent mental, el pit primitiu, per a nodrir la vida mental.”

La Dra. Llúcia Viloca, analista experimentada i amb una llarga trajectòria, va ser una figura de suport i d’alè per al grup i així ho va deixar veure durant la seva intervenció. Després de la presentació es va passar al torn de preguntes dels assistents. N’hi va haver multitud i es va intentar respondre a totes. La presentació va donar pas a inquietuds sobre els possibles canvis cerebrals en el pare, la maternitat de les mares que no desenvolupen l’embaràs, la vulnerabilitat de la salut mental de la mare, etc. L’assistència al webinar va ser massiva i va haver-hi moltes persones que no van poder inscriure’s. Aquest fet ha deixat oberta la possibilitat de repetir aquesta presentació.

 

Silvia García de la Vega