El passat 13 de juny de 2020 va tenir lloc la X Trobada Hispano-Britànica, que reuneix anualment a les dues societats psicoanalítiques d’Espanya (APM i SEP) i del Regne Unit (BPS i BPA) de contingut exclusivament clínic. Al matí, va presentar un material clínic Ricardo Stramer (Associació Psicoanalítica Britànica). Es tractava del cas d’una dona que desitjava ser home i que es va sotmetre a una intervenció quirúrgica per a pal·liar la vivència de “trobar-se en un cos erroni”. Encara que era evident el seu sofriment, hi havia una gran dificultat a l’hora de connectar emocionalment amb ell.

El debat es va abordar fonamentalment a partir de dos aspectes. El primer va ser en relació a si estàvem davant d’aspectes més evolucionats de rivalitat edípica o si, darrera d’aquests, s’evidenciaven aspectes més primitius d’identitat primària. A més, després de la idealització de la mare i la denigració de la figura paterna, s’amagava una dificultat de la funció materna continent. Es va discutir sobre el tipus de personalitat i van sorgir diferents opinions: la personalitat “com si” de Helene Deutsch, el fals self de Winnicot, la patologia bordeline o la interacció amb la part psicòtica i no psicòtica de la personalitat de Bion, alternant el predomini de l’una o de l’altra. El segon aspecte que es va qüestionar va ser l’abordatge tècnic. Donada la tendència de la pacient a la imitació, plantejava dubtes sobre si reflectia una autèntica comprensió o si, en altres moments, hi havia un llenguatge imitatiu, més que una veritable comprensió que facilités el seu desenvolupament.

Dolors Cos (IPB) durant una de les sessions

A la tarda, Dolors Cos (Institut de Psicoanàlisi de Barcelona) va presentar el material d’una nena amb mutisme selectiu. Durant la seva primera infància va haver de viure molts canvis, que van alterar la vivència de continuïtat de l’objecte i, posteriorment, va desenvolupar una malaltia autoimmune. Es va discutir una sessió feta abans del confinament i una altra feta durant aquest. A la primera sessió es reflectien els esforços de la nena per sentir-se valorada a través de la interacció amb la seva nina i amb els dibuixos. També es feien evidents les seves defenses perquè es refugiava en el món de la fantasia, on no hi havia lloc per la tristesa, la solitud ni la frustració. Era evident l’acompanyament de l’analista a cada moment de l’evolució de la sessió.

La segona sessió es va desenvolupar en ple confinament a través de videoconferència i es va fer evident el contrast d’enquadraments. A la segona sessió, la nena utilitzava defensivament les pantalles per a “deixar exclosa” a l’analista mentre interactuava amb els vídeos. L’analista mostrava els esforços per a gestionar la seva contratransferència i fer-se present, malgrat aquesta exclusió. A l’animada discussió posterior es van exposar punts de vista sobre el diagnòstic i també sobre els aspectes tècnics del tractament.

Enguany, la Trobada Hispano-Britànica va tenir lloc mitjançant la plataforma Zoom degut a l’estat d’alerta pel coronavirus. Va comptar amb la participació d’uns 80 analistes de les quatre societats i el debat va ser molt ric perquè reflectia diferents perspectives de formació i de comprensió del material clínic.

 

Ester Palerm i Elisabeth Llorca