Som en Nicolás, l’Anníbal, la Sara i la Míriam. La nostra història s’inicia el mes de setembre de 2017 a Barcelona. Vam ser alumnes de la XV edició del Màster en Psicoteràpia Psicoanalítica per la Xarxa Pública de Salut Mental organitzat per la Universitat de Barcelona (UB) i la Societat Espanyola de Psicoanàlisi (SEP). Llavors érem quatre joves psicòlegs que no es coneixien i cadascun tenia un recorregut diferent, però amb una cosa en comú: la motivació per aprofundir i aprendre coses noves sobre la psicoanàlisi. Podem afirmar que la nostra innocència i il·lusió per endinsar-nos en aquest món gairebé des de zero va ser un factor que ben aviat ens va unir. En aquell moment es van ajuntar els interessos acadèmics amb una cosa molt íntima (la nostra ingenuïtat), donant peu a que també comencessin a entrar en joc aspectes més personals.

Al llarg de la nostra formació, vam anar configurant un grup que va anar modificant-se i definint-se en el temps. L’experiència de treballar en un grup petit va afavorir un clima grupal d’intimitat, generant així una major facilitat per a l’expressió i la vinculació. El nostre recorregut per la psicoanàlisi va ser apassionant, probablement influït per la cohesió que hi havia entre nosaltres i també amb el professorat. Només cal recordar les experiències del primer any, un curs que vam iniciar amb molta curiositat i il·lusió, i que estava centrat a obtenir una bona base de coneixement psicoanalític per a, posteriorment, endinsar-nos a la tècnica. El mòdul de “Bases teòriques en psicoteràpia psicoanalítica” ens va apassionar perquè ens va permetre entendre l’origen i el progrés de la psicoanàlisi. També vam llegir per primera vegada a Freud i als autors post-freudians, vam poder comprendre la psicopatologia des d’una mirada psicoanalítica i vam començar a conèixer les bases de la tècnica de la psicoteràpia.

Llavors érem quatre joves psicòlegs que no es coneixien i cadascun tenia un recorregut diferent, però amb una cosa en comú: la motivació per aprofundir i aprendre coses noves sobre la psicoanàlisi.

A continuació, vam iniciar les pràctiques com a psicoterapeutes d’orientació psicoanalítica a diferents centres de la xarxa pública de salut mental i va ser gràcies als espais de supervisió que vam poder compartir les nostres dificultats, els nostres aprenentatges i els nostres dubtes com a psicoterapeutes. A poc a poc, ens vam anar convertint en un conjunt d’estudiants de psicoteràpia que va aprendre a treballar en grup i que va anar incrementant el desig d’aprendre i de compartir precedents. Va ser a partir del segon any que vam començar a sentir-nos més segurs, ja que començaven a consolidar-se els coneixements gràcies a l’experiència. Va ser un segon any de molta feina amb l’objectiu d’endinsar-nos a la tècnica psicoanalítica i, alhora, un any en el que vam sentir que la cohesió grupal es consolidava.

Des de les primeres referències teòriques de les docents sobre què és un grup i com es conforma, molts dels conceptes ens remetien a la nostra pròpia experiència grupal com a estudiants. Seguint el pensament de Bion, en un primer moment podríem caracteritzar-nos segons el supòsit bàsic de “dependència”: un grup passiu que accepta el dogma / un grup format per un professor i els seus alumnes. El grup sosté aquí la convicció inconscient que està reunit perquè algú (de qui el grup depèn) proveeixi la satisfacció de totes les seves necessitats i desitjos. La UB i la SEP desenvolupaven aquesta funció. En aquest període inicial, l’autonomia grupal era restringida i tant les trobades com les tasques estaven marcades per altres persones. Però, a poc a poc, el nostre grup va anar prenent forma, augmentant la seva autonomia, buscant trobades i tasques fora del màster, encara que també amb un “líder” que impulsava aquestes propostes. Amb el pas del temps, les tasques es van anar ampliant (divertir-se, intimar, grup de supervisió i lectures) i el rol del “líder” també es va anar repartint més, fins a aconseguir ser un grup, però diferenciant-nos els uns dels altres, contenint les nostres angoixes diàries i, finalment, la separació. Podríem pensar en una evolució que ens va convertir en un “grup sofisticat”. Quan un grup arriba a aquest moment és perquè aconsegueix un contacte amb la realitat, reconeix la necessitat d’evolucionar i treballa amb un objectiu lògic per sobre dels supòsits bàsics.

La nostra relació ha permès el desenvolupament del nostre aprenentatge (individual i grupal), ha fomentat la capacitat d’integrar conceptes i també ha contribuït a la creació d’un vincle emocional.

D’acord amb els plantejaments de Bion, podem pensar que el grup en si mateix conté mitjançant els seus llaços afectius. És a dir, la nostra relació ha permès el desenvolupament del nostre aprenentatge (individual i grupal), ha fomentat la capacitat d’integrar conceptes i també ha contribuït a la creació d’un vincle emocional. El grup va passar progressivament d’una actitud receptiva i passiva a una de més proactiva. A mesura que el curs transcorria (amb continguts “Psicoteràpia focal”, “Psicoteràpia familiar” i “Psicoteràpia de grups”), anàvem veient com s’enriquia el nostre aprenentatge, una cosa imprescindible per a un canvi psíquic, tal com apuntava Badaraco. Amb les classes ordinàries i les supervisions grupals vam conformar un grup de treball que va evolucionar fins a convertir-se en un grup de col·legues gràcies al vincle de l’amistat. Foulkes definia la matriu grupal com la xarxa de relacions afectives entre integrants. Aquests vincles van anar teixint-se a partir de les experiències emocionals viscudes al llarg dels dos anys de formació que vam viure en el Màster en Psicoteràpia Psicoanalítica per la Xarxa Pública de Salut Mental.

Actualment, el grup transita per un moment diferent. El màster ha finalitzat i el grup s’ha transformat. Amb aquest text volíem transmetre i agrair l’experiència viscuda en aquesta formació tant per la seva contenció com pel seu contingut. Avui dia, podem dir que gràcies als diversos continguts aportats pel màster i malgrat que el grup (com a vincle múltiple) canvia, les aportacions acadèmiques ens han permès tenir una experiència prou bona com per a poder gestionar amb prudència, seguretat i respecte a les persones que tractem. Aquesta experiència ha fomentat el nostre interès per crear, descobrir i conèixer coses noves amb la finalitat d’endinsar-nos a una professió per la qual sentim un gran afecte i devoció.

 

Aníbal Ortiz Listur

Nicolás Morales Villareal

Sara Expósito Ibáñez

Míriam Ruiz Busto