El passat 28 de març va morir a Barcelona el doctor Miguel Caramés. Amb l’exercici de la seva professió com a ginecòleg i obstetre va facilitar generosa i desinteressadament ajuda als qui li van demanar poder accedir a un nounat per observar el seu desenvolupament biològic, psicològic i relacional amb la mare i el seu entorn familiar durant el seu primer any de vida i d’una manera sistemàtica. Psicoanalistes en formació de diferents promocions de l’Institut de Psicoanàlisi de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi s’han beneficiat d’aquesta col·laboració del doctor Caramés. I com a ciutadà va viure compromès amb l’esdevenir dels homes i dels grups humans.

Home cordial i afectuós, de tracte senzill i generós, prudent, atent, discret. Amic dels seus amics i obert al tracte amb tothom. Metge ginecòleg i obstetre, va exercir amb professionalitat, interès i dedicació. Els seus pacients valoraven aquelles qualitats personals que feien entranyable i fàcil la relació assistencial amb ell. Es preocupava d’una manera natural per les seves necessitats i inquietuds. Va treballar a l’assistència pública fins a la seva jubilació i també a la seva consulta privada.

La Societat Espanyola de Psicoanàlisi honra la memòria de Miguel Caramés i expressa la seva gratitud per la seva col·laboració en la formació psicoanalítica dels seus membres i també a la seva esposa, la doctora Conchita Boada, psiquiatra i psicoterapeuta infantil, per la seva discreta participació en tot això.

 

Rafael Nicolás i Mercedes Olmo