La situació excepcional de pandèmia pel coronavirus ens ha obligat a canviar el nostre estil de vida personal i relacional en poc temps, de manera que la majoria de les morts dels éssers estimats es produeixen lluny de l’ideal que desitjaríem. Era difícil imaginar abans de la pandèmia que la major part de la vida social es limitaria a tenir contacte a través de les pantalles i que els esdeveniments i rituals socials quedarien postergats a un temps futur imprecís. Una de les seves conseqüències més dramàtiques és no poder estar prop dels éssers estimats ni en la seva malaltia ni en el cas de defunció.

És sabut que el procés de dol s’afavoreix quan ens acostem a l’ideal que la persona morta hagi viscut molts anys i rebut l’atenció adequada, haver estat a prop en el seu comiat i haver tingut temps per anar acceptant l’inevitable de la vida: la mort. Lamentablement, amb la pandèmia del coronavirus, la mort es produeix sense estar en contacte amb la persona morta i en absència dels rituals socials que aporten el suport emocional de la família i de les persones de l’entorn. Aquesta solitud fa més difícil de suportar el procés de dol posterior. Per aquest motiu és important no sentir-se sols i trobar altres opcions per a compartir aquest comiat.

 

EL PROCÉS DE DOL

Sens dubte, en els primers moments acostuma a ser difícil acceptar-ho. La confusió i la incredulitat fan que visquem la situació com una cosa allunyada, gairebé com una pel·lícula i no com un fet real. Una vegada que la realitat s’imposa, sorgeixen sentiments d’ira, ràbia, injustícia, culpa, desesperació i impotència que poden durar dies o fins i tot prolongar-se durant més temps. Com que, en termes generals, costa suportar aquesta penosa realitat, és fàcil buscar desesperadament algun culpable, més enllà que algú hagi comès alguna negligència o irresponsabilitat. Tot aquest remolí emocional resulta tan intens que acostuma a anar acompanyat d’esgotament físic i psicològic. També és possible que apareguin manifestacions del dolor com palpitacions, opressió en el pit, cefalees, dificultat per a concentrar-se, etc.

És de gran ajuda que aflorin les emocions que ens envaeixen i connectar amb elles, com el fet de permetre’s plorar o expressar el dolor de la tristesa i compartir el que s’està vivint amb les persones pròximes.

En qualsevol cas, el procés de dol és una realitat inevitable per la qual és necessari transitar. Després de la confusió inicial, seguida de la ràbia i del ressentiment, és possible que sorgeixin fluctuacions com la necessitat de desconnectar d’aquesta realitat, evitar els records o, per contra, imaginar que si s’hagués procedit d’una altra manera s’hauria evitat el tràgic desenllaç. Amb freqüència, en aquest moment s’acostuma a idealitzar a la persona morta. Llavors és de gran ajuda que aflorin les emocions que ens envaeixen i connectar amb elles, com el fet de permetre’s plorar o expressar el dolor de la tristesa i compartir el que s’està vivint amb les persones pròximes. En la situació especial actual, tot això només es pot aconseguir a través de mitjans tecnològics (un recurs completament vàlid) i també escrivint el que se sent per a canalitzar tots sentiments.

A poc a poc, el procés continua. És convenient deixar fluir els últims records al costat d’altres records anteriors, ja siguin alegres o tristos, i també les coses compartides, de manera que es vagi establint un diàleg intern amb la persona morta. D’aquesta manera ajudem a posar cert ordre a les vivències i sentiments. Així ens expressarem amb menys esforç i, lentament, en anar reconeixent la realitat que s’imposa, hi haurà una major acceptació de l’absència de la persona morta. La tristesa encara estarà present, mentre que l’angoixa i la impotència per no haver impedit aquesta realitat aniran disminuint. El record es farà menys dolorós i s’aprendrà a viure amb altres al·licients per a tornar a sentir, pas a pas, l’alegria i el plaer en la vida.

 

TEMPS DE DOL

En aquests moments especials, la impossibilitat d’un comiat físic del ser estimat que ha mort és una circumstància que fa encara més difícil el procés del dol. També els trets personals poden afavorir o dificultar aquest procés. Cal tenir en compte que, encara que ens trobéssim en les millors circumstàncies, l’elaboració del duel necessita un temps que sol ser d’un any aproximadament.

La impossibilitat d’un comiat físic del ser estimat que ha mort és una circumstància que fa encara més difícil el procés del dol.

En principi, aquest procés implica valorar tant els aspectes bons que hem rebut i compartit amb la persona perduda, com reconèixer els aspectes que ens van fer mal o que ens van ferir. Sempre tractant de tenir en compte les circumstàncies en què la persona morta ha viscut i que van poder marcar el seu caràcter i la seva conducta, per a així comprendre i tolerar millor es seus defectes o deficiències. Al mateix temps, cal percebre i reconèixer els nostres propis encerts i desencerts en la relació amb la persona morta, assumint el dolor corresponent, però sense turmentar-se per això.

 

DOL PROU ELABORAT

Podríem dir que, després de l’elaboració del procés de dol esmentat anteriorment, és possible que aflori el sentiment d’agraïment necessari per a sentir-se bé amb un mateix i amb els altres, la qual cosa implicarà saber cuidar-se, cuidar i deixar-se cuidar. En realitat, la salut mental està molt lligada als processos de dol que afrontem al llarg de la vida. De fet, quan l’elaboració del dol no es pot tancar per diverses circumstàncies, el conflicte emocional busca vies d’expressió inadequades. Llavors hi ha una major probabilitat que les vivències i els sentiments no elaborats es manifestin a través de depressions amb forts sentiments de culpa, aparents desafeccions per a allunyar els sentiments dolorosos, reaccions somàtiques o empitjorament de malalties prèvies. En aquests casos és el moment adequat per a consultar a un professional i donar-nos el temps necessari per a rebre l’ajuda que ens permeti l’elaboració correcta del dol.

 

Ester Palerm