inauguració congrés bion 2020

Congrés Bion 2020

En el Congrés Internacional Bion 2020 (celebrat a Barcelona entre el 31 de gener i el 2 de febrer) hi van participar diversos membres de la SEP, tant en l’organització com en diverses taules i tallers. Tal com va assenyalar Antònia Grimalt (presidenta del congrés) en el seu discurs inaugural, el tema central d’enguany va tenir una rebuda entusiasta, materialitzada en la gran quantitat de treballs presentats i en el número d’assistents provinents de 24 països de tots els continents. Grimalt va parlar de Pere Folch (en ocasió del centenari del seu naixement), un dels fundadors de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi, que va estimular el coneixement del pensament de Bion a la nostra societat. En va destacar «la seva posició experiencial i interactiva en un temps en que dominava un enfocament adreçat, bàsicament, als conflictes intrapsíquics del pacient».

A continuació, va donar pas a uns moments musicals que van estimular un estat mental obert a les intuïcions creatives. Figures d’un silenci, dedicada a Pere Folch, és una partitura del compositor Jaume Aguilar i text de Jordi Sala (ambdós psicoanalistes de la SEP), que van interpretar Marc Sumsi (piano), Laura Folch (cello), Joan Roca (clarinet) i Anna Capmany (soprano), dirigits per Xavier Garcia.

La sessió plenària de divendres, titulada La intuïció. Més enllà va ser multidisciplinària i ens va oferir moltes idees per endinsar-nos en el tema. Va comptar amb la primera presentació de S. Morini (catedràtica de Filosofia, Itàlia) La intuïció i l’habitació xinesa. A partir de l’anomenat experiment de l’habitació xinesa, un joc mental en el qual s’intenta rebatre la creença que una màquina pot arribar a pensar, va preguntar-se què vol dir entendre alguna cosa i va parlar de la importància de la intuïció.

I. Latorre (catedràtic de física quàntica, Barcelona) va oferir una ponència titulada Ètica i intel·ligència artificial i va comentar que es poden fer simulacions de la intuïció. Amb un discurs comprensible i divertit, va plantejar qüestions com: Poden les màquines generar emocions? Podem forçar la intuïció? També va preguntar-se què significa comprendre, afirmant que estem cedint moltes decisions a les màquines, i va reflexionar sobre la necessitat de pensar en una ètica per a la intel·ligència artificial.

J. Aguilar (psicoanalista de la SEP i compositor, Barcelona) va presentar amb un format innovador el treball El paper de la intuïció i l’Inconscient en la composició musical. Va començar parlant dels processos mentals lligats a la creació i de la necessitat del compositor de poder transformar les impressions sensorials no mentalitzades. Ell creu que quan Bion planteja «l’opacitat de la memòria i el desig», el que està reclamant és un espai per a la no-coherència, perquè la coherència entre fets dispersos pot generar un fals «fet seleccionat». A més, en base a la idea de que la intuïció sense concepte és cega, va presentar el procés de creació d’una composició musical titulada Besada d’ona. Durant el procés creatiu, la va anar revestint de significat i sentit de forma progressiva i, finalment, hi va incorporar el haiku aportat per Jordi Sala. Va il·lustrar-ho amb la interpretació d’aquesta peça per part d’un quartet de corda i cantada per la soprano Anna Capmany. A partir d’aquesta audició va continuar exposant les seves idees enormement creatives i estimulants. Aguilar afirma que Bion va dedicar molts esforços per entendre com es forma el nostre pensament i va posar-hi al centre la intuïció perquè ens permet captar coses que, sense ella, no podríem arribar a pensar mai.

D’esquerra a dreta: A. Grimalt, G. Corrente i C. Tabbia.

Després del debat, es va projectar el curtmetratge Candela, La intuïció en la clínica de H. Catz (psicoanalista, Buenos Aires), una emotiva història de com la psicoanalista, davant la consulta d’una nena que no parla, intueix que hi ha alguna cosa més i llavors pot apropar-se al trauma patit pel pare.

 

 

La sessió plenària de dissabte es titulava Caminant no hi ha camí. El primer ponent, R. Trachtenberg (psicoanalista, Porto Alegre, Brasil), va presentar Intuïció en un model espectral de la ment, que partia de la proposta de pensar la intuïció com un concepte vincular. Per a ell, el concepte d’interferència (que va relacionar amb «l’entrellaçament» de la física quàntica) és fonamental i es refereix a la trobada que afecta ambdós membres del vincle i no de l’un cap a l’altre. «En buscar les causes es perden els “quès” i la intuïció». Cal pensar la presència de la part psicòtica en la intuïció.

A. Bruni (psicoanalista, Itàlia) va presentar un treball titulat Apocalipsi →Revelació. La via de la intuïció. En la seva intervenció va parlar de la necessitat de «fer opaca» la memòria i el desig, i dels moviments i relacions que es despleguen en la vida psíquica (Conscient ↔ Inconscient, No psicòtic ↔ Psicòtic, etc.) A. Chuster (psicoanalista, Rio de Janeiro, Brasil) va oferir una ponència titulada Va mantenir Bion la intuïció de Freud? on es va apropar al misteri que ens obliga a pensar i a crear. Va definir la intuïció a partir del llatí, cogitar (que significa observar des de dins, observar els detalls) i va recordar a Kant: «Tota intuïció sense concepte és cega i tot concepte sense intuïció és buit». Per a ell, la intuïció és «l’estrella del Nord» del psicoanalista.

La plenària de diumenge, titulada La intuïció també és cosa de dos va començar amb la ponència de R. Caper (psicoanalista, Califòrnia, EUA), Intuïció i Ciència. Bion parlava de la psicoanàlisi com a ciència, però no pensava que calgués establir la seva naturalesa científica en altres disciplines com la neurociència, sinó que calia ampliar el concepte de ciència perquè pugui encabir la psicoanàlisi. Ell diu que el món que estudia la psicoanàlisi no es pot captar directament amb els sentits, sols es pot intuir. Caper va explicar els conceptes de William Condon sobre autosincronia i sincronia interaccional (qui parla i qui escolta, sense adonar-se’n, es mouen, «ballen», al ritme de la seva parla) i els va relacionar amb la intuïció, que considera que es basa en la nostra capacitat per a aquestes vibracions.

D’esquerra a dreta: R. Caper, A. Reiner i L. Pistiner

La intervenció d’A. Reiner (psicoanalista, poeta, dramaturga i pintora, Los Ángeles, EUA) titulada Intuïció mística i el llenguatge dels somnis va partir de preguntar-se què entenem per místic. Per a ella, aquest concepte no és antitètic a científic. Bion parlava del místic com a sinònim de geni. Va presentar un cas d’una dona traumatitzada per uns pares no receptius i va parlar del concepte de Ferency dels «bebès savis» traumatitzats, tot assenyalant que quan li van presentar el cas, tothom es va centrar en la seva patologia i ningú recollia el seu potencial. Hem de veure la bellesa del pacient per ajudar-lo a evolucionar i, per aconseguir-ho, li caldrà renunciar al fals self (el deprivat, impostor) i anar a trobar el self autèntic, més profund i vital.

L. Pistiner de Cortiñas (psicoanalista, Argentina) va començar el seu treball Una memòria del futur, intuïció, Capacitat negativa i funció psicoanalítica de la personalitat assenyalant que la intuïció és un dels factors de la reverie. Cal trobar dins d’un mateix una manera d’existir, de sentir-se real. I la intuïció és per a la realitat psíquica l’equivalent dels sentits per a la realitat sensorial.

La riquesa dels treballs presentats feia difícil la tria dels tallers de dissabte i diumenge. N’hi va haver dos de membres de la SEP. Antonio Pérez-Sánchez va presentar La cara oculta de la Lluna: comprendre i malentendre Bion. Un exemple: “sense memòria ni desig”. Es va centrar en un cas d’un pacient que evitava allò espontani i plantejava el risc d’idealitzar la col·laboració del pacient. És necessari veure les dues cares de la lluna, la visible i la invisible, per tenir una visió estereoscòpica. Teresa Ferret, a Oscil·lacions entre l’adhesió a una creença i el vincle K, també va presentar un interessant material clínic. El psicoanalista i el pacient han de tolerar l’ansietat quan apareixen coses noves, perquè hi ha –K, una aversió a comprendre coses noves que poden ser diferents. El pacient ha de reconèixer quan té una creença en lloc d’un fet i ha de poder-la qüestionar. Ambdós tallers van comptar amb un bon nombre d’assistents i van estimular un diàleg interessant i animat.

Presentació lliure de J. Ogilvie i E. Fieschi

Per concloure, tots els participants vàrem quedar molt contents de l’organització del congrés i de la qualitat dels treballs presentats. Va ser engrescador comprovar com el pensament de Bion segueix molt viu en el món psicoanalític i com estimula a establir lligams entre diferents models psicoanalítics. Vam gaudir d’experiències engrescadores, d’aquelles que deixen pòsit i airegen la ment. Tal com va dir Antònia Grimalt a la cloenda: «Bion ens ha ensenyat a sentir i a tolerar la turbulència emocional del contacte mental amb els altres, per tal de dur a terme una psicoanàlisi que no exclou la intuïció dels aspectes mentals més primitius; una psicoanàlisi que tolera la no-comprensió i que busca noves idees, fent-les públiques de forma creativa». El proper Congrés Internacional de Bion es celebrarà a Mèxic l’any 2022.

 

Anna Romagosa