El passat 16 de gener, la psicoanalista Rosa Velasco va impartir una sessió científica a la SEP titulada “Base segura, patró relacional i moments de transformació en una setmana d’anàlisi”. La sessió va estar moderada per Anna Ferrer, secretària científica de la SEP, i va comptar amb un nombrós grup d’assistents.

Amb l’objectiu de poder visualitzar el patró relacional, Rosa Velasco va mostrar una setmana de treball analític (sessions de dimarts a divendres) del cinquè any d’un procés analític. Es tractava d’un pacient que havia iniciat l’anàlisi amb un diagnòstic de depressió melancòlica greu. Es va presentar un tall transversal del procés en el qual, en una primera sessió d’aquesta setmana d’anàlisi, es podia visualitzar el conflicte i el patró relacional predominant. La ponent va acompanyar aquesta comprensió amb algunes imatges, com el quadre “Els Amants” de Magritte (1898-1967), amb l’objectiu de poder pensar en com les experiències traumàtiques del passat interfereixen en les relacions del present (memòria implícita).

Durant la segona sessió d’aquesta setmana, s’observava una actitud defensiva predominant. La defensa obsessiva és vista com una solució espontània davant l’ansietat derivada d’un conflicte de relació. A la tercera sessió es mostrava com predominava la connexió emocional amb si mateix i amb l’analista, i se subratllava l’experiència de transformació del sentiment d’inadequació (o de vergonya) en sentiment de validació de l’afecte tristesa i ràbia. La dinàmica de desconfiança predominant de les dues sessions anteriors es transformava en confiança en aquesta tercera sessió. S’avançava en l’anàlisi, registrant aquelles experiències que havien causat dolor i que havien frenat el desenvolupament emocional. En aquest moment es va co-construir una narrativa coherent que reflectia les vivències doloroses amb la predominança en el passat d’un sentiment d’humiliació, d’una intensa vergonya.

A la quarta sessió es van poder registrar, en la dinàmica analista-analitzat, les experiències emocionals del present. Una capacitat mental, desenvolupada durant aquest període de treball analític, permetia ara que l’analitzat acollís estats d’ànim, tolerar-los i conduir-los de manera més constructiva. Amb una ment més protectora, aquella que pot acollir dolor mental, ja sigui el propi o l’aliè. La manera espontània predominant de relacionar-nos és inconscient i Rosa Velasco la denomina “patró relacional” (Mitchell, Stolorow, Orange, Atwood), considerant-la un derivat de les interaccions.

En aquesta anàlisi, es va poder co-construir un vincle de confiança o base segura, segons la denominació de Bowlby. Una estructura d’acolliment per a les emocions derivades de les interaccions. En el passat, molts d’aquests estats d’ànim no van poder ser ni identificats, ni registrats ni transformats. En aquest exemple concret van donar lloc a una simptomatologia psicològica greu.

 

Per tal de finalitzar la sessió es va obrir el torn de paraules i va haver-hi moltes les intervencions perquè molts dels assistents van aportar consideracions interessants que es van debatre. Finalment, es va projectar a la pantalla del poema “Si Temo” d’Ángel González (1925-2008)

Si temo

mis imaginaciones

no es porque vengan de mis fantasías,

sino de la memoria.

Si me asusta

la muerte,

no es porque la presienta:

es porque la recuerdo.

Per a Rosa Velasco, l’art ens ajuda a augmentar la comprensió d’emocions universals. En el cas d’aquest poema: la por intensa. Analista i analitzat interactuen en cadascuna de les sessions d’anàlisis amb una disposició a acollir la subjectivitat (les vivències i els estats d’ànim). L’acolliment i el registre de sensacions i sentiments (com la “por intensa” o el “sentiment d’inadequació”) en el present de la sessió analítica (patró relacional, dinàmiques transferencials) contribueixen a alliberar espai mental per a l’intercanvi relacional d’una manera nova. Podem pensar en el final d’aquesta anàlisi en la mesura en què l’analitzat es visualitza a si mateix acceptant la seva vulnerabilitat. Desenvolupant empatia per a acollir les pròpies emocions. Tolerant-les, transformant-les i estant obert a les relacions que nodreixen.