Per Begoña Vázquez Lejárcegui

D’esquerra a dreta: Pilar Tardio i Lourdes Farañás

El passat 9 de novembre es van celebrar al CCCB de Barcelona les XXXIV Jornades de la Revista  Catalana de Psicoanàlisi que enguany tenien com a tema central l’Epigenètica. La presentació de l’acte va ser a càrrec de la Dra. Pilar Tardio (presidenta de la comissió organitzadora), la Sra. Asunción Luengo (vicepresidenta de la SEP) i la Sra. Dolors Cos en nom de la Revista Catalana de Psicoanàlisi. Totes tres van posar èmfasi en l’interès de la psicoanàlisi per dialogar amb les altres ciències humanes i compartir l’actualitat de les investigacions que s’estan duent a terme, tant des del camp psicoanalític com el de les neurociències i de l’epigenètica.

 

La Dra. Maria Teresa Miró (professora titular de la Facultat de Psicologia de la UB i psicoanalista amb funcions didàctiques de la SEP-IPA) va presentar una ponència titulada “Som el que està escrit en els nostres gens?” Aquest treball va permetre revisar breument les relacions de confluència i divergència entre la psicoanàlisi, la genètica i l’epigenètica al llarg dels anys. La presentació va acabar mostrant dues investigacions liderades per psicoanalistes on es fa evident la importància de les interaccions primerenques entre pares i infants en el desenvolupament a curt i llarg termini del infant. El debat posterior va permetre la discussió sobre si és possible el diàleg entre ciències amb mètodes d’investigació diferents, emfatitzant el mètode científic propi de la psicoanàlisi i la possibilitat de que apropar-nos a d’altres ciències no comporti un abandonament del nostre propi mètode.

D’esquerra a dreta: Jordi Artigue, Pilar Tardio i Lourdes Farañás

Després d’una breu pausa, la Dra. Fañanás (catedràtica de la UB i investigadora principal de l’Institut de Biomedicina de la UB i del CIBERSAM) va presentar la seva ponència “El maltractament infantil en el trastorn mental infantil i juvenil i canvis epigenètics“. Va reflexionar sobre diverses investigacions on la negligència física i emocional, juntament amb l’abús psicològic, físic i sexual, té efectes neurobiològics i genera canvis epigenètics que estan associats a futures conseqüències psicopatològiques en l’infant que els ha patit. Nombrosos assistents van demanar a la ponent que ampliés alguns dels temes presentats, demostrant l’interès de la sala per conèixer aquest camp d’estudi i, tal com ja havia destacat la Dra. Miró durant la seva ponència, prendre més consciencia del valor de l’ambient en les relacions afectives, en els vincles primerencs i la necessitat del treball psicoanalític des de la perspectiva de la prevenció, portant els coneixements adquirits més enllà de les consultes clíniques per tal d’atendre de manera precoç i evitar pertorbacions del desenvolupament a partir d’una criança primerenca adequada.  La darrera paraula la va prendre la Dra. Fañanás per desitjar-nos a tots que la vida ens tracti bé per poder cuidar als nostres pacients