Per: Guillermo Bodner, Antonio Pérez Sánchez i Josep Oriol Esteve.

El passat 17 d’octubre va tenir lloc en la seu de la SEP la sessió científica titulada “Bion i intuïció. Aspectes clínics i conceptuals” a càrrec de Guillermo Bodner, Antonio Pérez Sánchez i Josep Oriol Esteve.

Guillermo Bodner va posar l’accent en la realitat i les evidències clíniques de la intuïció, una visió que ja estava present a l’obra de Freud quan plantejava el fet clínic de la comunicació d’inconscient a inconscient. Tant a l’obra de Freud, com a la de Klein, s’observa de manera privilegiada la comunicació verbal. Però és a partir de l’obra de Bion i, especialment, de la seva formulació d’O (com allò no conegut), que el llenguatge no sols és un mitjà de comunicació, sinó que pot ser una barrera que fa difícil arribar a aquesta “realitat última” del subjecte humà. Per aquest motiu Bion, durant la seva última etapa, posa l’accent en l’observació del que li succeeix a l’analista i la seva capacitat de rebre missatges no verbals. És allí on cobra importància la intuïció, encara que, d’altra banda, resulta molt difícil de definir en termes conceptuals.

Per la seva part, Antonio Pérez Sánchez va desenvolupar un tema titulat “Intuïció i racionalitat”. Després de les respostes provisionals a les preguntes de Lia Pistiner que els organitzadors d’aquesta sessió van proposar per a començar a reflexionar, Pérez Sánchez va fer uns comentaris generals que van incloure un intent de definició “d’intuïció” i van generar noves preguntes. Finalment, va presentar una vinyeta clínica que permetia continuar reflexionant sobre aquest concepte. A tractar-se d’un terme no definit explícitament per Bion, va proposar una definició extreta de la síntesi de diversos diccionaris de la següent manera: L’habilitat per a percebre, preveure i comprendre de manera íntima, [instintiva] i instantània, sense necessitat de raonament conscient, la veritat d’una cosa.

A continuació, va relacionar la “intuïció” amb l’insight i el “fet seleccionat”’ i els va considerar com a fenòmens diferents que formen part d’una mateixa seqüència, seguint l’ordre en el qual estan exposats. Va qüestionar que la idea “d’intuïció” de Bion desqualifiqués la racionalitat. Llavors va citar un text d’aquest autor on adverteix a l’analista que “la memòria, el desig i la comprensió no suposin una ingerència per a la intuïció”. Per aquest motiu va assenyalar el risc de prendre literalment la indicació bioniana, la qual cosa suposaria una exclusió de la racionalitat, i va advertir que Bion parlava de la “ingerència” d’aquelles funcions, no que s’hagin de suprimir radicalment. El material clínic que va presentar il·lustrava com entén l’aparició de la intuïció en el curs de la sessió analítica.

Finalment, Josep Oriol Esteve va referir-se a la intuïció com una de les capacitats humanes de “intelligere”. Copsar, captar la realitat encara sense forma i que (amb la necessitat de donar-n’hi) esdevingui el preludi creatiu tant per l’art com per la ciència. En el món de les lletres i de les ciències, els catalans comptem amb Ramón Llull, que en el segle XIII ja va intuir l’existència d’un sisè sentit que anomenà “affatus” per expressar el món interior lligat al llenguatge. També va  anticipar la computerització, sent el primer a escriure els seus tractats tan en llengua vernacular com en llengües cultes.

També va fer referència al Dr. Pere Folch que, com tots els intel·lectuals, va cercar en l’etimologia i va trobar en el diccionari d’en Joan Corominas que “intuire” té una accepció que significa, més o menys, “tutela afectuosa” i, per tant, va poder connectar-ho amb la funció maternal bàsica de “reverie” explicada per Bion i tan necessària per els psicoanalistes. Per aquest motiu, el proper Congrés Bion que tindrà lloc a finals de gener de 2020 es titularà “La Intuïció”. Per acabar, va assenyalar amb un parell de vinyetes clíniques la importància, no només de la intuïció de l’analista (ja àmpliament reconeguda), sinó de la del pacient. Una visió de la qual encara no n’hem llegit res.