Per Pilar Tardio Abizanda

El passat 5 d’octubre va tenir lloc a Barcelona la VI Jornada Ibèrica Teòric-Clínica de Psicoanàlisi organitzada per la SEP sota el tema “El sentiment de culpa en la clínica psicoanalítica“. La presentació de l’acte va correspondre a les presidències de les societats participants: Mª del Valle Laguna (SEP), Teresa Olmos (APM), Rui Aragao Oliveira (SPP) i Fàtima Sequeira (NPP). La jornada es va estructurar en comunicacions teòriques durant el matí i sessions clíniques per la tarda, encara que aquesta segona vessant va estar molt present a totes les presentacions.

A la primera conferència, titulada “Notes sobre la culpa en el psicoanalista”, José Abreu-Afonso (SPP) va explicar la seva experiència analítica amb una pacient que va desenvolupar una transferència psicòtica durant la major part del procés terapèutic. Els sentiments de culpa van ser analitzats des de la vivència contratransferencial de l’analista davant dels sorprenents atacs destructius de la pacient. La finalització del tractament va tenir lloc al cap d’uns anys i va estar acordada per totes dues parts per a canviar d’analista. Aquesta decisió marcava una nova etapa en la trajectòria de la pacient, amb canvis importants en la seva vida personal, sentimental i laboral.

A continuació, Gerardo Fraguas (APM) va presentar “Sentiment de culpa. Transmissió generacional”, on va abordar una modalitat particular de la culpa en la qual: “La culpa, ja sigui conscient o inconscient, és sentida i experimentada per una persona, però el fet que la provoca pertany als seus avantpassats, concretament als seus pares”. Aquest salt generacional en la resolució de l’elaboració de l’impacte psíquic s’insereix en qui l’assumeix com un “cos estrany” sense simbolitzar ni metabolitzar. Després de la introducció teòrica, dues vinyetes clíniques van il·lustrar el conflicte i el trastorn psíquic que genera el sentiment de culpa intergeneracional. El debat posterior de totes dues presentacions va ser moderat per Ana Ferrer (SEP).

Joana Mª Tous (SEP) va presentar una interessant revisió històrica del sentiment de culpa a través de diferents autors, Freud, Klein, postkleinians, Winnicott, Fairbairn, Kohut, etc. Durant de la seva exposició, titulada “La culpa en la patologia del conflicte i en la del dèficit”, va desenvolupar l’experiència del sentiment de culpa des de la perspectiva de psicopatologies diferents, segons predominés el dèficit o el conflicte, i com això es manifesta en la sessió d’anàlisi. Dues vinyetes clíniques van il·lustrar la presentació teòrica amb una claredat meridiana. També la discussió amb el públic assistent va donar lloc a aportacions i matisacions molt enriquidores

Després va ser el torn de Fàtima Sequeira (NPP) que, en la mateixa línia, va elaborar “Culpa i ideal en l’horitzó de la il·lusió”. L’autora va plantejar l’expressió de la culpa, el seu maneig amb defenses més evolucionades o més arcaiques, i les seves repercussions en la vida mental en funció de les vicissituds dels duels primitius i conflictes edípics. Dos casos d’anàlisis van mostrar el procés del despertar o del néixer a la vida psíquica, permetent al self sortir de la letargia mortífera en què estava atrapat. La discussió posterior va ser moderada per Ángeles Reviriego (APM).

Per la tarda, Marisa Vidaina (APM) i Corina Fernández (SPP) van presentar els seus respectius casos d’anàlisis. La sensibilitat de les analistes i la claredat de les exposicions van ser brillants en el seu propi estil. El cas de Marisa Vidaina provenia d’una història familiar desestructurada, disfuncional i amb moltes carències, que va arribar a través de CACI (la clínica de l’APM). L’evolució i creixement psíquic de la pacient durant el procés analític va ser una experiència emotiva que agraïm que compartís amb tots nosaltres. El cas de Corina Fernández, l’última presentació de la jornada, va tenir el poder de generar un gran interès tant pel contingut com per la forma en què el va presentar, sobretot per la dimensió poètica del relat d’una pacient que va poder despertar a la vida amorosa en l’etapa tardana de la vida en abandonar, en part, les seves rígides defenses narcisistes. Antonia Llairó (SEP) i Raquel Ferreira (NPP) van moderar respectivament cada debat.