El passat 16 de maig, Ester Palerm va oferir una sessió clínica a la seu de la SEP sota el títol de “Identificació, creativitat i figures parentals”. En una primera part teòrica, l’autora va fer un recorregut per l’obra de Freud sobre la identificació, on aquest concepte adquireix un paper cabdal en obres com “La interpretació dels somnis” (1898-1899), “Tòtem i tabú” (1912) y “Dol i malenconia” (1915). Aquest concepte també s’enriqueix amb la formulació del Complex d’Èdip i la seva rellevància en la funció estructurant del nen i la nena mitjançant la identificació amb les figures parentals. Per últim,  en “El jo i l’allò” (1923) descriu el paper de les identificacions en la formació del jo, del superjò i de l’ideal del jo.

A continuació va referir-se a d’altres punts de vista contemporanis sobre les identificacions en relació al Complex d’Èdip, la feminitat i la maternitat. Steiner remarca que la receptivitat i la vulnerabilitat fins ara vinculades a la dona són igual d’essencials en l’home. Chasseguet-Smirgel postula que la feminitat s’ha de valorar per dret propi. Teresa Haundschild recalca la importància que la figura del pare estigui present en la ment de la mare. Leticia Glover descriu com les funciones paternes i maternes són independents del sexe de la persona. Diamond aporta una altra mirada al complex d’Èdip en relació al nen: “Una bona identitat masculina es construeix sobre una identificació del nen amb les actituds inconscients de la seva mare cap a la masculinitat”. Per últim, Jacqueline Schaeffer contribueix a ampliar i a matisar la seva comprensió dels diversos aspectes d’allò que és femení: el femení sexual i el femení matern. Assenyala que el més rebutjat és el femení eròtic, és a dir, la relació sexual de gaudir.

 

Per tant, no totes les identificacions pertanyen al Complex d’Èdip, sinó que hi hauria altres identificacions possibles com els pares com a parella, entre pares i fills, i com home i dona amb les seves sensibilitats i maneres de ser. Per consegüent, els processos d’identificació, tant dels objectes interns com amb les relacions externes, presenten un major dinamisme i plasticitat. Aquest treball és un intent de mostrar, mitjançant material clínic, com les identificacions amb figures parentals inadequades i amb vincles insuficients o patològics entre ells obstaculitzen la capacitat creativa de l’individu.

Ester Palerm va presentar una sessió detallada d’anàlisis d’una dona que desitja ser mare, però que no es sentia amb la fortalesa emocional suficient per fer-ho. En el debat posterior amb els assistents es va destacar es podia entendre el material tan des d’una perspectiva de la realitat externa com de la interna. A més, es va tractar la complexitat de construir un “niu” (espai mental) amb l’analista i amb la parella sentimental. També es valorà l’evolució en el decurs de la pròpia sessió i, sobretot, l’evolució experimentada al cap d’un any de tractament. Llavors la pacient es va mostrar amb més fermesa per pensar i defensar les seves capacitats i, per tant, els seus aspectes creatius estaven més arrelats. Encara que les amenaces seguissin presents.