La Societat Espanyola de Psicoanàlisi (SEP) considera necessari aclarir i puntualitzar algunes qüestions sobre la psicoanàlisi i els tractaments d’orientació psicoanalítica arran del debat públic sobre les pseudoterapies. Des de fa uns anys s’aboquen opinions en els mitjans de comunicació, xarxes socials i alguns mitjans professionals que desautoritzen la validesa de la Psicoanàlisi i la seva eficàcia terapèutica. Aquestes opinions es recolzen en tòpics que, a força de repetir-se, poden convertir-se en “certeses autoritzades”. En aquest escrit ens dirigim als mitjans de comunicació (i per extensió als ciutadans) perquè a vegades es troben envaïts per discursos demagògics, interessats i poc fonamentats.

Pensem que és necessari regular la pràctica professional de la Salut Mental, tant en l’àmbit públic com en el privat. Que tot allò relatiu a l’àmbit clínic en les dificultats psicològiques i els trastorns mentals ha de ser atès per professionals amb la deguda titulació i la suficient formació i qualificació per a exercir aquesta labor de manera que garanteixi el rigor i la qualitat de l’atenció especialitzada. Per tant estem d’acord amb totes aquelles iniciatives institucionals que comparteixen l’objectiu de regularitzar la pràctica clínica de la salut en general i, concretament, de la Salut Mental.

Per exemple el recent “Pla per a la protecció de la salut enfront de les pseudoterapies” del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social (novembre, 2018) té com a primer objectiu, justament, elaborar un informe d’avaluació de les pseudoterapies. En aquest moment el pla està en fase de valoració i consulta, i es sol·liciten a diferents institucions i estaments les aportacions que considerin oportunes. En ell no hi figura cap llistat de teories o tècniques que siguin considerades pseudoterapies per part del Ministeri. No obstant això, si que s’han difós documents no oficials (no avalats per l’administració) amb llistats de presumptes pseudoterapies, entre les quals s’ha inclòs a la Psicoanàlisi. Creiem necessari donar una informació bàsica i realitzar una sèrie de matisos sobre la Psicoanàlisi i les seves diferents aplicacions.

 

Definició de Psicoanàlisi i conceptes bàsics

És un sistema teòric sobre la psicologia humana, un grup de coneixements psicològics sobre el funcionament de la ment, una tècnica concreta per al tractament de les dificultats i les alteracions psicològiques i un mètode d’observació i recerca dels processos mentals. La Psicoanàlisi s’interessa per comprendre la relació entre el món intern subjectiu (maneres de sentir i viure les experiències, formes de percebre el món, les relacions i d’interpretar la realitat) i la realitat externa i objectiva. S’interessa per la interacció entre passat i present, entre el cos (allò fisiològic) i la ment (allò psicològic), i sosté la multicausalitat de factors biològics/constitucionals, psicològics i socials que estan interrelacionats. És a dir, es basa en un model bio-psicosocial.

Des de Freud fins a l’actualitat, la Psicoanàlisi ha tingut una gran evolució, ha anat rebent aportacions contínues de nombrosos autors al llarg d’aquests més de 100 anys i això ens permet dir que ha tingut un important desenvolupament. Una de les seves característiques actuals és la diversitat de pensament i d’hipòtesi que conviuen i que es debaten contínuament entre professionals de tot el món. La Psicoanàlisi està evolucionant cap a nous models que inclouen diverses teories que intenten aportar comprensió sobre el funcionament humà, així com en noves tècniques i formats d’intervenció que es van adaptant a les necessitats de la gent.

Justament els desenvolupaments contemporanis de la teoria, l’extensió de les aplicacions, la major precisió en el diagnòstic i en els criteris per a recomanar un tractament d’aquestes característiques ha afavorit que apareguin els tractaments d’orientació psicoanalítica, que s’apliquen en diferents contextos clínics, d’una manera cada vegada més adaptada a les necessitats de les persones. Una de les bases de la Psicoanàlisi és la idea de la influència dels processos inconscients en el funcionament mental (pensament, sentiments, actituds) i en la conducta. No en va, des que naixem ja es comencen a viure tensions per a afrontar la realitat. Així mateix, les frustracions que comporta i la tendència a evitar-les són els conflictes interns i les contradiccions que sorgeixen en totes les persones.

 

Relació terapèutica i objectius del tractament

La relació terapèutica és el marc fonamental en el qual es dóna el procés terapèutic. És un marc de treball en el qual el terapeuta ofereix un suport, una actitud de neutralitat benvolent, de contenció i d’escolta en el qual aquest no fa intervencions directives, sinó que ofereix elements per a pensar i investigar sobre les experiències que comunica el pacient. És aquest context i aquest tipus de vincle el que el dota d’un potencial de canvi important, un escenari en el qual el professional està immers en una experiència relacional. És la dinàmica entre pensaments, actituds, sentiments i, en definitiva, formes de relació, que es posa en joc en la interacció entre tots dos.

Els objectius fonamentals d’un tractament psicoanalític són comprendre els funcionaments mentals del pacient, tractant de donar-li significat, ajudar-lo a comprendre aquests funcionaments a través de l’anàlisi dels seus patrons de relació, les maneres de viure’s a si mateix i de relacionar-se amb els altres. Aquests patrons, a vegades, estan automatitzats i no es té consciència d’ells, sinó que s’expressen a través de repeticions (conducta, pensament, manera d’interpretar i viure la realitat), així com a través dels símptomes clínics. Així, encara que els objectius siguin promoure canvis en el funcionament mental, en el comportament, en l’adaptació a l’entorn, en la integració de la identitat psicològica i el benestar bio-psicosocial, també es redueixen els símptomes. Ja que els desordres emocionals representen intents infructuosos de satisfer necessitats, amb la teràpia busquem la forma que els pacients es puguin regular millor emocionalment.

Un aspecte important a assenyalar és que, encara que tractem de comprendre els significats latents i inconscients de la comunicació del pacient, això ho fem amb l’observació de la realitat externa que ens descriu. Aquest és l’escenari on el terapeuta té l’oportunitat d’observar el pacient en la seva realitat quotidiana actual i el relat que fa ens permet entendre el seu univers emocional i el seu funcionament mental.

 

Àmbits d’aplicació, població atesa i patologia que aborda

Com que s’ha produït un important desenvolupament de la teoria psicoanalítica, les seves aplicacions també s’han ampliat. Les indicacions terapèutiques estan determinades per una exploració diagnòstica inicial i poden ser: psicoanàlisi, psicoteràpia sense temps limitat, psicoteràpia breu, psicoteràpia focal, grupal, de parella, família, intervencions d’orientació i de seguiment. La població atesa poden ser adults, adolescents, nens, perinatalitat, parelles, família i grups. Els àmbits d’intervenció inclouen també institucions de salut mental, educatives, empresa i d’altres. Es realitzen aplicacions en l’àmbit preventiu, detecció precoç i comunitari amb intervencions per a la prevenció dels trastorns mentals, la millora de la qualitat de vida i el benestar de la població. També està present en contextos de recerca i de formació universitària. La tècnica varia en funció de la població a la qual s’atén, a la indicació terapèutica triada i al context d’aplicació amb les seves adaptacions tècniques.

 

Validesa científica i eficàcia de les psicoteràpies psicoanalítiques

La Psicoanàlisi investiga fets immaterials (sentiments, emocions, fantasies) que corresponen al psiquisme subjectiu, integrant el bio-psicosocial i la multicausalitat. Per aquest motiu, l’eficàcia no pot mesurar-se només per la supressió de símptomes, sinó per la capacitat de la persona de comprendre’s millor, el creixement de la personalitat, l’increment en la capacitat d’estimar, treballar, gaudir i tolerar. La quantificació d’aquestes dimensions és més complexa que la simple mesura quantitativa dels símptomes. Actualment, l’evidència empírica estadística recolza l’eficàcia de les psicoteràpies psicoanalítiques. S’han realitzat estudis comparatius respecte a d’altres teràpies que han estat recolzades pel suport de l’evidència empírica. La teràpia psicoanalítica aconsegueix bons resultats, almenys tan bons com altres tractaments basats en l’evidència (Shedler, 2010). La psicoteràpia psicoanalítica posa en marxa processos de canvi tals com l’ús més efectiu de les pròpies capacitats i afrontar canvis vitals amb una major llibertat i flexibilitat, els quals continuen després de que la teràpia hagi acabat.

 

Formació en psicoanàlisi i psicoteràpia, acreditacions institucionals

Les institucions que formen a psicoanalistes i psicoterapeutes imparteixen programes complerts i rigorosos que són condició indispensable per a la pertinença a aquestes institucions. Al mateix temps, els membres de la majoria d’institucions que formen psicoterapeutes estan acreditats per la Federació Espanyola d’Associacions de Psicoterapeutes (FEAP), que agrupa a les associacions científic-professionals de psicoterapeutes existents a Espanya. Entre les seves finalitats està coordinar els criteris sobre acreditació de la psicoteràpia a nivell especialitzat en les 23 associacions membres i elaborar uns estàndards de qualificació mínims per a la formació de psicoterapeutes. És membre de ple dret de l’Associació Europea de Psicoteràpia (EAP), organització que garanteix un estàndard de qualitat per a la psicoteràpia a tota Europa.

En relació a la formació com a psicoanalistes, aquests han d’estar acreditats per les seves diferents organitzacions nacionals i internacionals. A Espanya existeixen dues societats que són membres de l’Associació Psicoanalítica Internacional (API): la Societat Espanyola de Psicoanàlisi (SEP) i l’Associació Psicoanalítica de Madrid (APM). Totes dues tenen una programa amb estàndards molt rigorosos que garanteix una profunda i extensa formació regulada per aquesta organització internacional. Els requisits inclouen una base en psicopatologia, teoria i tècnica. La SEP està formada per professionals mèdics, psiquiatres i psicòlegs amb àmplia experiència clínica, tant en àmbit públic com privat. Molts dels seus membres estan vinculats a universitats i realitzen activitats de docència i recerca.

 

FIRMAT:

Mª Valle Laguna, Rossend Camon, Berta Requejo i Anna Romera