Per Ana Ferrer Martí

Peu de foto (d’esquerra a dreta): Assumpció Luengo, Jorge Tió, Marta Areny i Jordi Mas

El passat 21 de setembre va tenir lloc a la Fundació Sant Pere Claver de Barcelona l’acte inaugural del curs 2018 – 2019 de la SEP amb la presència de la nostra vicepresidenta Assumpció Luengo i amb la celebració d’una taula rodona sobre “Identitats Sexogenèriques”. Els ponents van ser Marta Areny (psicoanalista SEP-IPA, psicòloga clínica, coordinadora del departament de nens i adolescents de la SEP) i Jordi Mas Grau (doctor en antropologia, professor i investigador a la UB). La sessió va ser moderada per Jorge Tió (psicòleg clínic, psicoanalista i psicoterapeuta de l’EAM).

Les identitats sexogenèriques motiven als psicoanalistes i als professionals de la salut mental a mostrar cada cop més interès en aquest tema perquè reflecteix els canvis que es viuen actualment a nivell social i cultural. Jordi Mas, des de la vessant antropològica, va mostrar com aquesta disciplina, més enllà de valoracions morals, incideix en aspectes com el de la diversitat cultural. I va recordar les aportacions de Malinowski i la llarga etapa on l’antropologia no va aprofundir en els aspectes relacionats amb la sexualitat. Més tard, amb l’aparició de la SIDA, diversos antropòlegs es van mostrar compromesos amb l’estudi sobre la sexualitat. Entre les seves cites va destacar Walter Williams, que en el seu llibre “The Spirit and the Flesh”  mostra creences de pobles nadius d’Amèrica del Nord que algunes persones neixen amb l’esperit dels dos gèneres. També va citar a Gilbert Herdt, que en e seu llibre “Homosexualidad ritual en Melanesia” fa un recull dels rituals per masculinitzar als nens adolescents.

Peu de foto (d’esquerra a dreta): Assumpció Luengo, Jorge Tió, Marta Areny i Jordi Mas

També va exposar la desclassificació de la homosexualitat com a trastorn en el DSM II i la inclusió de la transsexualitat en el DSM III. Així mateix, va remarcar que segueix havent-hi aspectes que no són acceptats per les nostres normes socials i culturals. L’antropologia posa l’accent en la problemàtica associada a sexe-gènere en la cultura occidental. Llavors va comentar que, a partir del segle XXI, apareixen més estudis mèdics sobre els aspectes patològics associats a les persones trans i intersexuales, que postulen una teoria biologista sobre la transsexualitat, considerant-la el resultat d’una alteració a nivell cerebral que pot resoldre’s amb tractaments fàrmac-quirúrgics i es contradiuen amb els postulats del moviment LGTBI.

Marta Areny va parlar d’un model de psicoanàlisi interdisciplinària vinculat als canvis socials. També va recordar els principis de la psicoanàlisi i el concepte de la psicosexualitat, indicant que per a Freud l’anatomia era el destí d’una bisexualitat innata. Va indicar també que no va ser fins el 1968 que Robert Stoller va utilitzar el concepte “d’identitat nuclear de gènere”. Llavors va citar a diversos autors: Andrée Green (1997), Laplanche (2003), Joyce Mc Dougall, Peter Fonagy, Morel i Chiland (2000), entre molts d’altres que han treballat per ampliar la mirada psicoanalítica, no vinculada a concepcions clàssiques, i que permeti establir un diàleg entre la psicoanàlisi i algunes ideologies actuals.

Areny considera imprescindible la necessitat d’una revisió de la teoria i de la clínica, tenint en compte els canvis socials. D’aquesta manera va fer referència als següents punts:

– Concepte de sexualitat, sexe i gènere segons la OMS i la ciència (biologia-medicina)

– Concepte de sexualitat, sexe i gènere  a la teoria psicoanalítica.

– Canvis socials relacionats amb la identitat sexogenèrica.

Peu de foto (d’esquerra a dreta): Assumpció Luengo, Jorge Tió, Marta Areny i Jordi Mas

Posteriorment, Areny va presentar tres vinyetes clíniques, demostrant que la psicoanàlisi i l’antropologia estan convergint en plantejaments, un fet que hagués resultat impensable fa unes dècades:

– Del llibre de Susan CoatesIdentity, gender and sexuality”, on es mostra la necessitat d’explorar les fantasies inconscients d’un nen trans.

– Un cas extret del llibre de Simona ArgentieriTransvestim,Transsexualismin the Psychoanalitic Dimension” sobre un transvestido.

– Un cas d’un transsexual extret del llibre de S. Armentieri.

Com a tancament de la taula rodona, Assumpció Luengo va agrair als ponents i al moderador la seva esplèndida intervenció. Després va citar un cas clínic atès per ella mateixa d’un pacient transgènere, destacant l’impacte que això exerceix en el psicoanalista. Al debat posterior va quedar reflectit l’interès del públic per la presentació, es va reflexionar sobre la dificultat de poder accedir a les consultes d’atenció per part de les persones que presenten aspectes transgènere (amb l’interrogant de si és a causa de les seves pròpies dificultats per demanar ajuda o a les actituds per part d’aquests serveis que patologitzen aquests aspectes).

Peu de foto (d’esquerra a dreta): Assumpció Luengo, Jorge Tió, Marta Areny i Jordi Mas

Tant el vessant antropològic com psicoanalític coincideixen en que la construcció de la identitat és un procés que necessita temps i elaboració per part de l’entorn. Per aquest motiu es va plantejar la necessitat de diferenciació entre orientació sexual, identitat de gènere i relació d’objecte. També es va remarcar la importància de la formació i de l’actualització d’alguns professionals de la salut mental, que els permeti oferir una atenció sense prejudicis que puguin interferir en la seva pràctica professional.