LLÚCIA VILOCA VA MODERAR UN CAS CLÍNIC DE DEMIAN RUVINSKY (APM)

Per Llúcia Viloca

Llúcia Viloca (SEP) i Demian Ruvinsky (APM)

El passat 7 d’octubre va tenir lloc a Lisboa la V Jornada Ibèrica Teòrico-Clínica de Psicoanàlisi organitzada per la Sociedade Portuguesa de Psicoanálise (SPP), la Societat Espanyola de Psicoanàlisi (SEP) i l’Associació Psicoanalítica de Madrid (APM). El psicoanalista Demian Ruvinsky (APM) va presentar un cas clínic d’una persona jove que havia sofert diverses pèrdues i que portava un tatuatge amb els noms d’uns familiars propers que havien mort.

El pacient va demanar tractament per elaborar una infidelitat sobtada que ell mateix no comprenia. En el transcurs del tractament es van aclarint les múltiples pèrdues i la falta d’autenticitat familiar, amb un secret de família. Va ser molt destacable la manera en que el psicoanalista va abordar la presència d’aquestes inscripcions. No va preguntar directament pel tatuatge, sinó que va permetre al llarg de l’anàlisi que sorgís el moment adequat en que es va poder aclarir. Llavors veiem com aquest element és una manera de mantenir vius els referents emocionals implicats en el secret i que, alhora, van ser importants pel seu desenvolupament personal. Es tracta d’una clara afirmació d’identitat.

Jo em vaig encarregar de moderar aquest cas clínic, discutit per Jorge Bouça (SPP), que va donar lloc a una interessant reflexió sobre com un tatuatge pot tenir significacions molt diferents i no ho hem de veure sempre com una cosa destructiva. El fet que el pacient necessites portar inscrits els noms dels seus referents emocionals va ser vist com una expressió de les dificultats de simbolització i es va suggerir la idea de que es podia considerar com un objecte transicional.