La investigació explora per primera vegada l’impacte de l’embaràs al cervell humà. Va ser publicada a Nature Neuroscience el 19 de desembre i és considerada per la revista Science com un dels més grans descobriments científics de l’any passat.

L’estudi demostra que l’embaràs reestructura el cervell humà, és a dir, que hi ha una plasticitat cerebral inherent a la reproducció. Els canvis són exclusius de les mares, consistents en tota la mostra i persisteixen almenys dos anys postpart. Es caracteritzen per una reducció de substància grisa a la línia mitjana anterior i posterior, així com en l’escorça frontal i temporal bilateralment. Aquestes àrees concorden amb la xarxa implicada en la cognició social, la “teoria de la ment” o els processos de mentalització.

Dades preliminars apunten que aquests canvis es tracten d’una especialització. Exemple d’això és que les àrees on es redueix el volum de substància gris coincideixen amb les àrees d’activació neuronal davant les imatges del propi nadó al postpart. Un altre fonament és que els canvis en l’estructura cerebral prediuen mesures de la qualitat del vincle maternal. Així doncs, sembla que aquesta reestructuració cerebral li confereix a la mare uns avantatges adaptatius com l’inferir amb més facilitat els estats mentals del seu nadó.

Els resultats han despertat gran interès públic i s’han difós més de tres-centes notícies al respecte, tant en mitjans de comunicació nacionals (p.e. La Vanguardia, El País, El Mundo) com internacionals (p.e. CBS, BBC, The Guardian, The New York Times, CNN), posicionant la publicació en el percentil 99 de més atenció online d’entre més de cent cinquanta mil articles científics. L’estudi planteja noves línies d’investigació, algunes d’elles relacionades a la salut mental perinatal i s’espera que a mitjà termini pugui ser útil a nivell assistencial.

La recerca es va dur a terme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Les primeres signants de l’article són Elseline Hoekzema i la psicoanalista de l’IPB Erika Barba-Müller. Ha estat dirigida per Susanna Carmona (UAB, Universitat Carlos III de Madrid i adscrita CIBERSAM) i Òscar Vilarroya (coordinador del grup de recerca en Neuroimatge i Trastorns Mentals de l’IMIM, i investigador de la Unitat de Recerca en Neurociència Cognitiva de la UAB). També hi ha col·laborat l’Institut Valencià d’Infertilitat.