Terttu Eskelinen, Pere Folch, Núria Abelló, Pere Bofill i Júlia Corominas (esq-dreta)
El 1959, un grup de psicoanalistes de la Península Ibèrica -després de diversos anys de treball regular amb psicoanalistes de la Societat Suïssa de Psicoanàlisi i de la Societat de París- aconsegueixen ser acceptats com a societat component de l’Associació Psicoanalítica Internacional, amb el nom de Sociedad Luso-Española de Psicoanálisis.
Durant els anys següents, els psicoanalistes de Barcelona Pere Bofill, Pere Folch i Júlia Corominas marxen a Londres per completar la seva formació a la Societat Britànica de Psicoanàlisi. Si fins aleshores el pensament predominant havia estat el de la psicoanàlisi francesa, bàsicament freudiana, a partir d’aquest moment les idees del grup kleinià de Londres adquireixen preponderància.
El 1967, els psicoanalistes de Portugal es constitueixen com a grup propi, per la qual cosa aquest mateix any la Sociedad Luso-Española de Psicoanálisis ha de modificar el seu nom. Passa a anomenar-se Societat Espanyola de Psicoanàlisi.
A partir de 1973, els analistes de Madrid inicien el procés per a constituir-se com a organització independent. Finalment va ser acceptada com a societat component de l’API amb el nom d’Asociación Psicoanalítica de Madrid.