Formació psicoanalítica

L’objectiu primordial de la formació psicoanalítica és facilitar el desenvolupament d’una capacitat i d’un nucli d’identitat psicoanalítica. També, transmetre al candidat tot allò absolutament indispensable que és la garantia de privacitat, confidencialitat i conducta ètica.

Comporta una actitud de curiositat científica, un esperit d’investigació vers noves observacions, i un desig d’adquirir una comprensió global del coneixement psicoanalític desenvolupat fins a l’actualitat. També implica una dedicació continuada a l’estudi i desenvolupament com a analista, una consulta/supervisió periòdica amb col·legues, i un compromís profund amb el tractament del pacient.

La funció de l’IPB és la de proporcionar una formació teòrica i clínica que permeti assolir una comprensió fonamental integrada en una manera de pensar, entendre i treballar amb els pacients.

Esdevenir psicoanalista requereix no només l’aplicació d’una àmplia àrea de coneixements, sinó també el desenvolupament d’una actitud crítica i de recerca envers aquest coneixement a través de la pròpia experiència. Per aquesta raó, a més de la formació tripartida que s’esmenta a continuació, s’encoratja el candidat a participar en les activitats científiques de la SEP.

La formació psicoanalítica se centra en tres eixos bàsics:
a) Anàlisi personal
d) Seminaris teòrics i clínics
c) Tractament psicoanalític d’almenys dos pacients a 4-5 sessions per setmana, sota supervisió setmanal

Podeu accedir a l’extracte de les Normes per a la formació i promoció de psicoanalistes a través de NORMES IPB.

x
Anàlisi personal

El psicoanalista ha de tenir un coneixement teòric i tècnic ampli i s’ha de conèixer a si mateix el millor possible ja que manté una estreta interacció amb el pacient i, en certa mesura, es posa al lloc d’aquest per tal de mirar les coses des de la seva perspectiva i entendre’l.

Tanmateix, per tal d’ajudar al pacient a comprendre millor els seus problemes i la part en què intervé en aquests, l’analista ha de ser capaç de mantenir una posició d’observador neutral. Això requereix disciplina i entrenament personal, un aspecte que es reflecteix en la cura que es dedica a mantenir el setting o marc de treball en condicions adequades.

Els objectius de l’anàlisi personal de la formació psicoanalítica són els mateixos que els d’una anàlisi terapèutica. Rau en alliberar el candidat d’aquells factors que podrien interferir en la seva capacitat d’observar, sentir, pensar i treballar com a psicoanalista.

x
Seminaris teòrics i clínics

Els seminaris de la formació psicoanalítica estan destinats a ajudar el candidat a adquirir els fonaments teòrics i les capacitats clíniques necessàries per promoure un procés psicoanalític efectiu i, també, una implicació crítica en la teoria subjacent a la pràctica clínica.

Aquesta part de la formació comprèn, en conjunt, una exploració de les característiques tècniques de l’enquadrament psicoanalític, la naturalesa del compromís entre analista i analitzat, i el caràcter de la postura i actitud psicoanalítica que contribueixen al desenvolupament del procés analític. Tot això requereix l’ús total dels propis recursos que inclou coneixements, dedicació, caràcter, imaginació i integritat.

Aquests seminaris estan distribuïts en dos cicles. El primer cicle inclou seminaris d’introducció a la teoria de Freud i Klein, l’observació de nadons, la psicopatologia, així com un primer curs de tècnica i psicologia evolutiva.

En el segon cicle, una vegada el candidat ha estat autoritzat per portar casos sota supervisió, es treballen aspectes més específics de la tècnica, es participa en seminaris clínics i s’amplien els coneixements teòrics amb seminaris sobre autors contemporanis.

x
Seminarios teóricos y clínicos