La col·laboració d’Ester Palerm serà en un workshop que tractarà sobre les figures parentals i l’homosexualitat.

Podeu accedir al programa del congrés aquí.

El psicoanalista de la SEP Jordi Sala hi va parlar sobre Subjectivitat i sentits del viure: paral·lelismes entre poesia i psicoanàlisi. La xerrada es va centrar en com la psicoanàlisi veu el naixement de la subjectivitat, del sentit de si mateix i de l’experiència de viure. Es va considerar com és consubstancial a la naturalesa de l’home buscar un sentit a la seva existència, compresa la necessitat d’entendre i explicar-se moments especialment intensos de la vida emocional: l’amor, el goig, la pèrdua i la mort així com la constitució mateixa del sentit d’identitat. Això va ser exemplificat amb poemes de Maragall, García Lorca, San Juan de la Cruz, Dickinson, Bishop, Casasses i altres, fent ponts entre els poemes i la psicoanàlisi clínica.

La presentació va concloure amb un col·loqui entre els assistents i el conferenciant. Van ser objecte de discussió el lloc de la subjectivitat en l’amor, especialment, l’amor místic així com els intercanvis entre Joan Maragall i Miguel de Unamuno.

Més informació sobre el cicle de conferències aquí.

El perdó és un concepte que en els últims anys ha anat adquirint una gradual i progressiva importància i rellevància tant a nivell social, polític com psicoanalític, tal com es reflecteix en l’increment de la bibliografia sobre aquest tema. El seu origen religiós abrahàmic havia contaminat i saturat de significats la seva definició, el que havia postergat la seva presència en l’àmbit psicològic.

Aquest renovat i creixent interès ha vingut acompanyat de suggestius interrogants quan la nostra atenció es focalitza en un concepte tan polisèmic com és el perdó, i ha permès anar més enllà d’aquest secular marc moral-religiós en què es trobava constret fins ara, per formar part d’aquelles emocions que ens caracteritzen i defineixen com a espècie: l’alegria, la saviesa, la bogeria, l’amor …

L’abordatge interdisciplinari que es va proposar en aquestes Jornades tenia per objectiu intentar respondre a aquests interrogants sobre el seu significat i utilitat psicològica, alhora que entendre’l millor com a concepte fronterer i regulador de les relacions humanes en l’època en què vivim.

Després de la inauguració per part del president de la SEP, el Dr. Rafael Ferrer, van prendre la paraula els diversos ponents, que en un ambient distès, col·loquial i amigable, van contribuir amb les seves aportacions a ampliar, aprofundir i contrastar les seves perspectives respecte del tema de les Jornades.

En primer lloc va intervenir I. Viar, psiquiatre i psicoanalista de l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi, amb una ponència titulada Significaciones del perdón. Va desenvolupar dues significacions concretes: la individual, referint-se als sentiments de culpa, que generen una dinàmica en la qual el perdó jugaria un paper rellevant en la seva resolució; i la col·lectiva, centrant-se en la Llei d’Amnistia de 1977, durant la transició com a exemple de perdó social, i la situació plantejada per l’absència del terrorisme etarra i com poder reconciliar i restaurar els danys que s’han derivat de la seva acció terrorista en la societat basca, perquè és la democràcia i els mecanismes democràtics els que han estat danyats principalment, juntament amb el dolor de les víctimes.

Posteriorment va intervenir B. Román, professora de Filosofia de la UB i presidenta del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya, que va presentar el seu treball Sobre el perdón y la reconciliación: reflexiones desde la ética, proporcionant elements de reflexió dels usos i abusos del concepte del perdó, la seva utilitat des de l’ètica. Per finalitzar la seva aportació, va proposar deu qüestions bàsiques en la consideració del perdó.

C. Tarantelli, psicòloga, psicoanalista del Centre Italià de Psicologia Analítica, diputada al parlament italià en tres legislatures per la coalició d’esquerres, vídua d’un economista de prestigi, Enzio Tarantelli, assassinat per les Brigades Roges, va presentar el seu treball sobre Las Brigadas Rojas italianas: estructura  y dinámica de los grupos terroristas, on estudia detalladament el seu funcionament, l’aglutinació d’identitats cap a una ment única i comuna, de funcionament francament psicòtic, allunyats de la realitat, creient en la pròpia immortalitat en el grup, afirmant que “el terrorista mata per viure eternament en el grup”. Només quan es pot tornar a somiar es recupera la pròpia identitat. El seu testimoni i la riquesa de les seves experiències van facilitar les gestions de la SEP perquè l’entrevistessin a La Contra de La Vanguardia.

Després d’un breu descans, I. Sancho, magistrat del Tribunal Suprem, va parlar de la Relevancia del perdón desde una perspectiva jurídica, on va puntualitzar que la llei no contempla res semblant al perdó. Si entenem el perdó com la renúncia d’una víctima dels seus drets sobre el seu victimari, llavors la llei no pot albergar un procés similar en el seu ordenament. Altres formes jurídiques podrien ser vàlides, encara que no siguin el perdó podrien assemblar-s’hi, com seria l’indult. La seva ponència va suscitar després a la discussió la temàtica de la rehabilitació del pres, si fos factible en la realitat i les seves possibilitats.

Per finalitzar J. L. Lillo, psiquiatre i psicoanalista de la SEP-IPA, es va referir en el seu treball Sobre el Perdón y la Reconciliación: una perspectiva psicoanalítica a la seva experiència a la clínica psicoanalítica. Des d’aquesta, va exposar com vivenciava el perdó a les víctimes, que són les que demanen ajuda i ens permeten ser testimonis de les vicissituds dels seus dinamismes psíquics. Després de constatar la dificultat que comporta poder atorgar-lo, les condicions requerides i diferenciant procés i acte del perdó, es va referir a les condicions emocionals de la víctima, tot allò que resulta danyat amb l’agressió, a la vergonya i humiliació que comporta, al risc que es constituís una Organització Ressentida de la Personalitat. Va plantejar les diferències i semblances entre el perdó, la reparació i el dol. Va alertar del perill del psicologisme que confon comprendre amb justificar i perdonar. Va exposar quina era la funció i la utilitat de la Psicoanàlisi en aquests casos, destacant la seva importància en la resolució de la patologia de l’odi, rancor, desitjos de venjança i el que d’aquestes intenses emocions se’n derivi.

Després d’aquesta última intervenció es va iniciar un debat que va recollir els punts que més interès van suscitar entre els assistents.

José Luis Lillo

Coordinador de les Jornades de Primavera

El proper 25 de maig es farà la presentació en la IV Jornada de l’IARPP-E que se celebrarà a Barcelona. Posteriorment, es farà una altra presentació a la seu de la SEP a càrrec de la psicoanalista de la Societat la Dra. Rosa Velasco.

Las dos edades de la mente. Vicisitudes del funcionamiento mental és una obra actual. Fent un recorregut des del Modernisme en filosofia, l’autor proposa abandonar la manera cartesiana de pensar i desenvolupa un model postcartesià per poder comprendre la realitat.

Sostingut per les aportacions que vénen des de la psicoanàlisi relacional, la neurociència, l’antropologia i altres ciències, Juan José Martínez proposa una nova manera d’entendre el funcionament mental. Sosté que els dèficits mentals, i per tant les patologies mentals, són conseqüència de mantenir al llarg de la vida la creença ingènua que allò que s’ha après durant els primers anys de la vida humana és suficient per enfocar i resoldre adequadament la realitat de la vida adulta. Per tant, les característiques específiques de la vida adulta romanen sense ser conegudes per la pressió en la ment dels models mentals infantils. A través de l’esforç de copensar, aplicant la comentalització adequada, sobretot en una relació psicoterapèutica, es pot aconseguir modificar aquells models infantils.

Aquesta obra és fruit de l’experiència dels anys dedicats per l’autor a alleujar el patiment mental de les persones.

Juan José Martínez Ibáñez és psicòleg clínic, psicoanalista i psicoterapeuta relacional. Ha creat i dirigeix ​​el Centre de Psicoteràpia Giralda, a Sevilla, centre associat de l’Institut de Psicoteràpia Relacional. A més de ser membre de la SEP-IPA, també és membre titular de l’Institut de Psicoteràpia Relacional i de l’IARPP (International Association for Psychoanalysis and Psychotherapy). És professor del Màster en Psicoteràpia Relacional. Ha presentat comunicacions en diferents congressos psicoanalítics internacionals i ha publicat articles en diferents revistes de psicoanàlisi. Ha evolucionat des de la corrent principal de la psicoanàlisi cap a la psicoanàlisi relacional, integrant les aportacions de Bion, Bowlby i Fonagy, i desenvolupant un mètode terapèutic que es practica al Centre de Psicoteràpia Giralda.

La Contra va sortir publicada el dimarts 23 d’abril.

Podeu llegir l’entrevista aquí.

La Dra. Antònia Grimalt va moderar el panell titulat In search of the elusive formlessness in groups of analysts working clinically together, presentat per Luc Michel (Suïssa) i discutit per Erwin Kaiser (Berlin).

Luc Michel parteix de la seva experiència com a participant des de fa molts anys en el projecte del Working Party sobre especificitat del tractament psicoanalític en l’actualitat. Descriu l’evolució del  grup de recerca “en acció” en el qual s’utilitza un enfocament psicoanalític per tal de copsar, és a dir, aïllar determinades invariants pròpies i específiques de la psicoanàlisi.

En primer lloc descriu la recerca i la construcció d’un marc específic per tal de fer-ho possible: un grup d’uns deu analistes escolten tres sessions d’anàlisi presentat per un col·lega amb experiència durant un dia i mig. Dos moderadors asseguren i faciliten el treball del grup perquè les associacions se centrin en el material presentat i s’encarreguen de prendre notes, que després seran analitzades per un altre grup de recerca que es reuneix periòdicament. Aquest marc permet copsar una successió de configuracions i deformacions del material analític. Mentre que allò que pot prendre forma en les sessions que relata l’analista es pot treballar i conceptualitzar, també apareix tot un material, una resta, que es transmet al grup i que s’expressa de maneres diferents. L’anàlisi dels moviments del grup pot aleshores esclarir determinats aspectes del material de les sessions, és a dir, pot donar-li una nova forma. Però sempre queden restes no formulades sense forma que travessen i actuen dintre d’espais diferents. La recerca de sentit és, en aquest sentit, infinita. Tots tendim a donar formes imperfectes a quelcom que, en darrer terme, roman inabastable i sense forma. L’autor acaba concloent que aquesta és potser l’especificitat de l’anàlisi: donar formes successives, dinàmiques i parcials a l’inconscient. Un treball sense fi que esta en procés de renovació permanent.

El Dr. Guillermo Bodner va participar en el panell titulat Dream, figurability and symbolic transformation. From formlessness to form, on es va presentar el treball d’Elías Mallet da Rocha Barros, membre de la Societat de Sao Paulo (Brasil) i de la Societat Britànica.

Aquesta presentació s’inicia amb una part teòrica sobre el trànsit d’allò amorf al simbòlic, per mostrar després a través de tres somnis d’un pacient, com es produeix aquesta transformació a través de la comunicació del pacient i l’escolta de l’analista.

El Dr. Bodner, que es va encarregar de la discussió, va centrar la seva intervenció en algunes precisions sobre els somnis per construir a més dels símbols una narrativa sobre les relacions d’objecte del pacient.

La Dra. Assumpció Soriano va destacar la importància d’establir un vincle de confiança amb l’adolescent proposant alguns elements tècnics a tenir en compte. També va parlar de les dificultats de diferenciar bé situacions lligades a la crisi adolescent i la patologia, així com de la necessitat de donar explicacions suficients però no tancades del diagnòstic a l’adolescent i la seva família. Finalment, va incidir en la importància de ser prudents i donar el temps necessari, que permeti entendre el procés emocional de cada adolescent. L’exposició va concloure amb la presentació d’un cas clínic en relació als temes esmentats.

Els alumnes van mostrar molt interès en la conferència i van participar en un diàleg ric i obert.

El taller està dirigit a totes les persones interessades en la problemàtica amb nens i adolescents que els planteja reptes i interrogants, i esperen resposta des de l’àmbit psicoanalític.

La psicoanalista de la SEP Neri Daurella va pronunciar la primera d’aquesta sèrie de conferències titulada La perspectiva psicoanalítica del trauma. Neri Daurella va traçar un recorregut de l’evolució de l’abordatge psicoanalític des de Freud fins a l’actualitat: les diferents postures de Freud al llarg de la seva vida, les aportacions de Ferenczi, dels psicoanalistes del grup independent britànic, la teoria del vincle (attachment), Fonagy i la psicoanàlisi relacional. Va destacar especialment les aportacions de les neurociències actuals, que proporcionen una base científica a moltes de les teories psicoanalítiques del trauma, basades anteriorment en l’observació clínica.

Després de la conferència, va tenir lloc un col·loqui viu i fluid. Els assistents van plantejar qüestions que responien a un model de pensament complex, tenint en compte els factors biològics, psicològics, socials i culturals del trauma. Van preguntar per l’aportació que poden fer els psicoanalistes en temes com l’observació de la infància, les diverses modalitats de família actuals, els dols, així com la reflexió sobre les repercussions de la crisi, la política i els moviments socials. També es van interessar sobre quan està indicat un tractament psicoanalític i quan altres abordatges.

En ser un acte obert a la comunitat universitària, si bé la majoria del públic eren estudiants de la llicenciatura d’Humanitats, també va assistir un grup de jubilats, un col·lectiu molt actiu actualment que aprofita el seu temps lliure per complementar la seva cultura.

Més informació sobre el cicle de conferències aquí.

El llibre tracta sobre la interrelació adolescència-societat actual dedicant especial atenció a quatre aspectes:

-          la mercantilització del cos

-          les transformacions en l’àmbit familiar

-          l’emancipació i l’accés al món laboral

-          l’adolescència i el procés cap a l’edat adulta a nivell emocional

Està destinat a totes aquelles persones que viuen la realitat de l’adolescent i busquen la manera d’entendre’ls i ajudar-los en el seu procés de creixement.

En paraules d’Assumpció Soriano:

Crec que tant la primera infància com l’adolescència, requeririen de tot l’esforç per millorar la qualitat de vida de nens i joves i així el futur de la societat seria més esperançador.

Podeu accedir al resum del llibre aquí