En el marc de la sessió científica de la SEP del 28 de febrer, la Dra. Antonia Grimalt va presentar un treball molt elaborat sobre els punts de trobada i les diferències entre el pensament de Bion i Matte Blanco. Va explicar com es centren en els processos de pensament y com tots dos autors parteixen de la idea de l’inconscient infinit i sense forma de la ment inconscient, una infinitud on Bion emfatitza el proto emocional i sensorial, mentre que Matte Blanco insisteix més en l’aspecte simètric total.

La psicoanàlisi de Bion i Matte Blanco insisteix més en els processos de transformació que en la cerca de continguts amagats deguts a la repressió, negació o escissió. El fet de posar el modus  simètric en relació amb els seus possibles equivalents asimètrics, desenvolupant múltiples narratives, seria tan important com la interpretació del contingut transferencial. Matte Blanco proposa que conscient i inconscient no són estats de la ment, sinó maneres de funcionar. La ment podria considerar-se com una seqüència d’estrats, cada un amb una proporció definida de simetria i asimetria, que constitueixen una estructura bilògica. Des del punt de vista evolutiu, el bebè naixeria amb un predomini de simetria i la seva forma més primitiva de percebre un estímul seria a través de l’emoció que passa a ser sotmesa a un procés d’activitat proposicional, que amb el desenvolupament augmenta en asimetria. El predomini de lògica simètrica en el funcionament inconscient seria responsable de les característiques d’atemporalitat, absència de contradicció o equivalència de la part amb el tot, com ja va assenyalar Freud.

Per a Matte Blanco, l’anàlisi implica una necessitat contínua de fluctuació entre simètric i asimètric, entre nivells profunds i superficials. La tasca de la interpretació consisteix a reestructurar asimètricament les emocions profundes del pacient i les experiències confuses de naturalesa simètrica. Per a ell, l’emoció seria l’estructura cognoscitiva bàsica sobre la qual es poden erigir nivells de pensament de complexitat creixent. Ens diu que hi ha tres característiques bàsiques de tota emoció: la generalització, la maximització i la irradiació. Per a l’autor, el concepte d’emoció implica, a més de relacions simètriques, el concepte de conjunts infinits. Segons Matte Blanco, gràcies a l’exploració de la multidimensionalitat, poden fer-se comprensibles fenòmens inexplicables per a la lògica quotidiana de l’espai tridimensional.

Per a Bion, les experiències emocionals es viuen en un vincle i són inconcebibles fora d’una relació. Els tres vincles bàsics amor (L), odi (H) i coneixement (K) són els responsables de crear significat i, com a conseqüència, poden donar lloc a enveja. Això no tindria lloc en relació amb el continent o el contingut, sinó en la conjunció de tots dos. El desenvolupament promouria el progrés en termes de complexitat i abstracció. Per això, el trastorn de pensament necessita en primer lloc trobar un continent acollidor, per modificar-lo posteriorment per un canvi en el sistema de valors, introduint nous vèrtexs que permetin un millor judici de realitat. Correspon a l’analista proporcionar aquest continent, que hauria de ser flexible en l’oscil·lació Posició Esquizoparanoide /Posició Depressiva, escissió/integració, estat de paciència/estat de seguretat.

La Dra. Grimalt ens va mostrar  que la importància d’elaborar les sensacions corporals, per a desenvolupar la dimensió subjectiva, ens condueix juntament amb Bion i Matte Blanco a exploracions encoratjadores de l’inconscient profund i dels estats mentals primitius: els nivells més arcaics del funcionament, on cos i ment encara no estan diferenciats. Matte Blanco considera que la senso-emoció és el vincle que connecta emoció amb pensament, inconscient/conscient, cos/ment. Hi hauria una connexió entre els conceptes de “Frenesí simètric” (turbulència característica dels nivells més profunds del funcionament mental) de Matte Blanco i el concepte “Canvi Catastròfic” de Bion.

A continuació, la Sra. Mabel Silva ens va apropar a la biografia d’Ignacio Matte Blanco i ens va explicar  com va néixer la publicació per part de Monografies de Psicoteràpia i Psicoanàlisi de la traducció d’Antonia Grimalt al castellà del llibre “Pensar, Sentir i Ser. Va fer un recorregut per aquesta obra, destacant la introducció d’Eric Rayner i David Tuckett, aturant-se en la contribució que ha tingut l’obra de Melanie Klein en les seves recerques i descobriments, llegint pensaments del mateix autor en referència a la inspiració que va significar per a ell assistir als seminaris de Melanie Klein i formar-se com a analista a Londres.

També es va destacar que el coneixement de l’obra de Julia Corominas i les supervisions de tants anys amb ella van contribuir a animar a la Dra. Grimalt, a Mabel Silva i als components de Monografies a acceptar l’encàrrec de l’Associació Xilena de Psicoanàlisi per fer la traducció de l’obra de Matte Blanco. Finalment es van llegir algunes vinyetes clíniques del llibre, que mostraven l’entrellaçament de simetria i asimetria en les comunicacions dels pacients. Va ser una sessió científica on hi va haver una bona participació dels assistents i un interès per entendre i ampliar els coneixements de les teories d’Ignacio Matte Blanco.

 

Per Antònia Grimalt i Mabel Silva