El 8 de novembre va tenir lloc a la seu de la SEP la presentació del llibre d’Antonio Pérez-Sánchez “Organització Psicòtica de la Personalitat” (editorial Herder) amb la participació de diversos companys. Va obrir l’acte Anna Ferrer (secretària científica de la SEP) i van intervenir-hi Pilar Tardio i Jorge Tizón (tots dos psiquiatres i membres de la SEP), juntament amb David Clusa (cap del departament de salut mental Sant Pere Claver-Fundació Sanitaria).

Pilar Tardio va comentar l’obra, destacant el desenvolupament que fa l’autor del concepte “organització psicòtica de la personalitat”. Va comentar que Pérez-Sánchez, seguint als autors potskleinians i, sobretot a Bion, obre noves vies en el camí de la comprensió del funcionament mental al tractar de veure la complexa relació que s’estableix entre la part psicòtica i la no psicòtica de la personalitat. D’aquesta manera, l’organització psicopatològica dependrà del predomini de l’una o l’altra.

En el llibre es mostra detalladament la psicoanàlisi d’una pacient esquizofrènica. Això permet, d’una banda, seguir pas a pas les dificultats que sorgeixen a l’intentar crear i enfortir el vincle terapèutic donada la transferència psicòtica que, per moments, predomina en la relació. I, per altra banda, permet abordar el problema que suposa per a la part psicòtica de la personalitat aprendre a “patir el dolor mental”, ja que aquest s’evita a través de diferents mecanismes de defensa (escissió, evacuació, evasió o identificació projectiva massiva) que tant incideixen en el deteriorament mental d’aquests pacients.

Jorge Tizón va emmarcar el llibre dins de la col·lecció que dirigeix ​​a l’editorial Herder, “Psicoapatologia i Psicoteràpia de les Psicosis (3P)”. Per la seva part, David Clusa va comentar el fet que el seu pare, el Dr. Josep Clusa (que va ser psicoanalista de la SEP), havia contribuït com a col·laborador en l’atenció psiquiàtrica de la pacient en la que es fonamenta la part clínica del llibre, i va ressaltar la idea de l’autor de que la psicoanàlisi és indicada en el pacient psicòtic “sempre que sigui possible”.

En referència al contingut del llibre, Pérez-Sánchez va dir que l’obra emfatitza la comprensibilitat psicològica del pacient psicòtic. A partir de Freud, Klein, Bion i el pensament kleinià contemporani es confereix un important paper al dolor psíquic com a pedra angular de la psicopatologia i també per l’accés i el tractament d’aquests pacients. Mitjançant el relat detallat de l’experiència en aquest cas en concret es mostra la comprensió de la pacient a través de la dinàmica de la relació pacient-analista des de diversos angles: al descriure la dinàmica de l’organització psicòtica de la personalitat, a l’exposar la tècnica psicoanalítica per al seu tractament i al presentar el desenvolupament del procés analític amb la pacient. L’autor va destacar la importància de les condicions requerides per atendre a un pacient psicòtic: un entorn sociofamiliar i professional favorable, així com un interès per part del pacient de conèixer el seu dolor psíquic.

Una tasca tan complexa només va ser possible gràcies a la intervenció de les persones que van intervenir de manera més o menys directa en l’atenció de la pacient, així com de totes aquelles que van participar en la formació psicoanalítica de l’autor a l’Institut de Psicoanàlisi de Barcelona.

Posteriorment es va obrir un col·loqui on hi va haver intervencions interessant-se per les vicissituds del tractament psicoanalític de la pacient, així com del procés d’escriure sobre aquesta experiència. El llibre va despertar gran interès pel fet d’existir poca bibliografia que descrigui de manera tan detallada un procés psicoanalític d’un pacient psicòtic.

 

Per Antonio Pérez-Sánchez