El 17 de gener, Antonio Pérez Sánchez va presentar el treball “La funció analítica i el femení” en la sessió científica de la SEP coordinada per Anna Ferrer. Després de revisar el concepte de funció analítica segons diversos autors, va exposar una definició a partir del model de Bion ♂↔♀ (continent / contingut). Aquest implica que en el desenvolupament de la funció analítica, el factor femení està inevitablement vinculat al masculí en una contínua interacció. Tenint en compte algunes característiques específiques per a cada gènere, l’autor adopta les següents representacions, per a la qual femení: ♀-receptivitat; i per a la qual masculí: ♂-penetrabilitat. Per a la consecució de la seva funció analítica, l’analista hauria d’integrar tots dos factors.

Ana Ferrer i Antonio Pérez Sánchez

D’altra banda, la interacció entre continent i contingut (♀-receptivitat↔ ♂-penetrabilitat) es desenvolupa a diferents nivells evolutius, dels quals en destaca dos patrons: “boca-mugró” i “vagina-penis”. El primer estaria lligat a la funció nutrícia i de sosteniment psíquic, mentre que el segon estaria connectat amb les funcions generatives: comprensió i insights. Encara que els dos són presents en tot el procés analític, la proporció varia, sent major el primer patró a l’inici del procés, mentre que el segon ho serà en moments avançats. Es va presentar material clínic per il·lustrar-ho i, finalment, es va concloure que el gènere de l’analista no hauria de determinar la seva funció analítica. Per tant, l’analista home ha d’estar atent a no accentuar el factor lligat al seu gènere, i l’analista dona a no fer-ho amb el propi. Així mateix, cal evitar les actituds reactives d’accentuar el contrari: el masculí el factor ♀-receptivitat i el femení el factor ♂-penetrabilitat, ja que es tractaria “d’actuacions” o enactments.

En la discussió posterior, algunes intervencions van posar l’accent en els aspectes competitius del masculí del pacient, tractant d’estimular aquesta faceta en l’analista. D’altres van assenyalar el caràcter primitiu de la relació del pacient pel que fa a la voracitat. També hi va haver interès pel progrés del pacient. El resum de les respostes de l’autor va ser que, en la mesura que l’analista va prioritzar les dificultats del pacient (i les pròpies moltes vegades) a reconèixer la doble funció masculina i femenina d’aquest, el procés analític va progressar donant com a resultat una millor entesa entre tots dos, així com uns progressos evidents en la vida externa del pacient.

 

Per Antonio Pérez Sánchez